Opinió
-
No es pot ser solidari a tot preu
Vicent Partal
09.09.2004
-
'Todos juntos en unión'
Vicent Partal
08.09.2004
-
Dibuixant majories
Vicent Partal
07.09.2004
-
Antoni Miró, seixanta anys
Vicent Partal
06.09.2004
-
Morir. A Rússia.
Vicent Partal
04.09.2004
-
Ensenyar la poteta
Vicent Partal
03.09.2004
-
Aquest curs també
Vicent Partal
02.09.2004
-
Ahir, per exemple
Vicent Partal
01.09.2004
-
Maragall posa la directa
Vicent Partal
22.07.2004
-
Amb tot el meu respecte, per Antonio Gades
Vicent Partal
21.07.2004
-
El Front del Sí
Vicent Partal
20.07.2004
-
La responsabilitat de les empreses periodístiques
Vicent Partal
19.07.2004
-
L'euro, la salut i els aprenents de Tony Blair
Vicent Partal
16.07.2004
Vicent Partal
09.06.2004
Premiats d'Honor
Nosaltres, els catalans, durant segles hem fet de la literatura un mapa del país. Segurament el mapa més sòlid i amb més vocació de permanència que podem presentar al món. El que ens proclama més units i únics. El que matisa i redueix més el pes del particularisme. La literatura, a més, és una pedra sòlida plantada més enllà de la mort: el pas dels anys la fa perdurable, i fa permanent el país, l'entorn, d'on beu i on viu.
Per desgràcia no tenia cap paper a mà per a apuntar-les i no estic segur d'haver captat exactament les paraules, ahir al Palau de la Música, de Joan Francesc Mira. Però asseguraria que, en un moment del seu discurs, va dir alguna cosa com ara que som un país on les lletres i els llibres, i els honors que retem a les lletres i els llibres, tenen un valor singular. Hi estic d'acord. I crec que és molt bo que el país siga així. Hi ha països que honoren guerrers o financers. Honorar escriptors em sembla molt més sensat, presentable i elegant. En tots els casos i en qualsevol circumstància. Fins i tot superant, quan calga, qualsevol discrepància raonable o estètica que puga allunyar-nos de l'equitat.
(PD. Em va posar la pell de gallina veure com el públic assistent a l'acte del Palau de la Música, aquesta vegada sí, es posava espontàniament dempeus mentre na Maria del Mar Bonet entonava 'La Balanguera'. Massa sovint, a Barcelona, havia vist amb perplexitat com s'ignorava el caràcter d'himne, d'himne 'nostre', de la cançó de Joan Alcover i d'Amadeu Vives).
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015