Una lliçó des de Ruanda

Una senyora de Barcelona que és ministra espanyola va dir ahir en públic que el PSC governa al Principat amb "assassins" i que es presentarà a les eleccions en coalició amb assassins. Exactament la va dir tres vegades, la paraula assassins. Parlava d'Esquerra Republicana de Catalunya. I simplement anava més enllà. Fins ara els seus havien dit que Esquerra donava arguments a ETA; alguns havien dit que hi havia un pacte entre Esquerra i ETA i els més agosarats havien insinuat que Esquerra ensenyava els d'ETA on matar i on no. Ara han anat un pas més enllà i resulta que els d'Esquerra, ja sense matisos, són uns "assassins". És inaudit i la disculpa posterior d'aquest personatge no justifica res. El comentari és intolerable. I jo crec que hauria de ser perseguible judicialment. I que hauria de tenir conseqüències polítiques.
Per si no hi havia prou amb aquest insult hores després un ser que diuen que és el president de Múrcia afirmava que el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, no podia parlar del Pla Hidrològic Espanyol perquè "consumeix hectòlitres" però de vi. En concret va dir que "entendria l'oposició de Maragall si parlàrem de vi, perquè en beu molts hectòlitres al dia". El comentari, de nou, és intolerable. I tot i que té una importància menor que el comentari de la de la ministra la gravetat és comparable. Igual de greu. Insult i insult. Directament polític i essencialment personal, si ho volen. Però greu insults en tots dos casos. I on volen anar a parar aquesta gent? Aquest ús de l'insult i la mentida va a ser la norma? La gravetat dels fets és que ahir era impensable que algú digués "assassins" als d'Esquerra. I demà potser ja serà normal. Perquè quan algú obre la porta és difícil tancar-la.
L'any 2000, en una mesura sense precedents, el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda va portar a judici els responsables dels "Mitjans de l'Odi", mitjans com la ràdio i televisió RTLM o el bimensual Kangura. (Més informació a www.ictr.org) que s'havien passat anys insultant . Aquests mitjans va quedar provat que havien incitat a l'odi els ciutadans de Ruanda, havien permès la difusió per extremistes hutus de falsedats que havien creat un ambient que havia portat a l'assassinat i la mort de milers de persones. Va quedar clar, i és un precedent històric, que aquells periodistes no havien matat físicament a ningú però que les morts de milers. o milions, de persones no es poden explicar sense la seua acció i la seua activitat.
Aquest judici va sentar un precedent perquè mai abans s'havia acusat d'una manera tan precisa als qui creen i inciten a l'odi, com a causants també de les morts que se'n deriven del seu discurs
A Ruanda, al cor de l'Àfrica, s'amaga una lliçó, que hauríem d'escoltar.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet