Opinió
-
No es pot ser solidari a tot preu
Vicent Partal
09.09.2004
-
'Todos juntos en unión'
Vicent Partal
08.09.2004
-
Dibuixant majories
Vicent Partal
07.09.2004
-
Antoni Miró, seixanta anys
Vicent Partal
06.09.2004
-
Morir. A Rússia.
Vicent Partal
04.09.2004
-
Ensenyar la poteta
Vicent Partal
03.09.2004
-
Aquest curs també
Vicent Partal
02.09.2004
-
Ahir, per exemple
Vicent Partal
01.09.2004
-
Maragall posa la directa
Vicent Partal
22.07.2004
-
Amb tot el meu respecte, per Antonio Gades
Vicent Partal
21.07.2004
-
El Front del Sí
Vicent Partal
20.07.2004
-
La responsabilitat de les empreses periodístiques
Vicent Partal
19.07.2004
-
L'euro, la salut i els aprenents de Tony Blair
Vicent Partal
16.07.2004
Vicent Partal
31.03.2006
Continuem atents a la pantalla
Fa dos anys tothom considerava que el pas de l’estatut pel congrés fóra el final del procés, el moment en què s'hauria acabat tot. I tanmateix ahir l’estatut va passar pel Congrés, tothom (quasi) es va posar dempeus per aplaudir, però resta la sensació que ni de bon tros això no s’acaba ací. Amb la boca grossa, i amb micro al davant, la consigna és: 'magnífic'. Amb la boca petita, és molt accentuada la preocupació pel referèndum, pel resultat que puga haver-hi el dia que aquest estatut passe a votació.
Si mirem enrere, aquest projecte ha tingut tres sorpreses, tres moments desconcertants. El primer, malgrat tot, el de l’aprovació al Parlament de Catalunya: tant per allò que es va aprovar com per la manera com es va aprovar. Després hi ha qui diu que tot fou broma, però déu n’hi-do l’impacte que va fer.
El segon i el tercer van passar a Madrid. El segon va ser la històrica sessió protagonitzada per Mas, de Madre i Carod. El tercer aquella entrevista de dissabte a la nit en què Mas i Zapatero van pactar.
Potser hi ha un quart moment que seria la sorprenent manifestació del 18-F. Però crec que, més que no la manifestació en si, la quarta sorpresa es dirà referèndum. En privat uns i altres calculen un mínim d’un 30% de vot contrari, s'expresse com s’expresse. Una mica més que no el del no a les europees, precedent immediat d’una votació en què PSC i CiU demanaven junts el sí. Però ningú no assegura que puga ser més. I si fóra més, la bomba seria enorme.
Continuem atents a la pantalla. Això promet.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015