Opinió

 

<159/169>

Vicent Partal

19.10.2005

Tot llegint el diccionari

Segons l'Alcover Moll, el diccionari més divertit i interessant de tots els de la llengua catalana, 'reconduir' té una accepció, que és la de prorrogar un contracte d'arrendament. Doncs això: ahir, no sé sap com, el tripartit va aconseguir de reconduir la crisi oberta pel president Maragall, i ho va fer en totes les accepcions del terme.

No era gens fàcil. I de fet no es pot pas descartar que tot acabe rebentant per algun descosit. Però sembla clar que hi ha un principi de pacte que salva, ben just, la cara del president (solament, si hi tens fe), i confirma, en canvi, que els partits tenen la clau del govern, tant si agrada com si no. Diuen que, quan Maragall va dir que el poble de Catalunya l'havia votat perquè fóra president, li van respondre que no seria president, si els partits no el n'hagueren fet. I els més agosarats van recordar que la nit de les eleccions l'hagueren de retenir perquè no presentara la dimissió. Aquest és, doncs, el terreny de joc: ells posen i deposen. Evidentment, com que, en cap pacte, ningú no hi pot perdre del tot, Maragall també té la seua quota de victòria pública. Però, molt limitada. Podrà fer el canvi de govern, però no podrà donar un paper al conseller primer i posar-se a fer-hi dibuixos. Més aviat em tem que no els hi facen, a ell, els dibuixos, i que únicament hi puga escriure allò que ningú no li discuteix: el nom del conseller o consellera, però que no moga més enrenous.

Segurament per això es pot dir que dilluns al vespre va néixer el tercer govern tripartit d'aquesta legislatura. El primer es va acabar amb l'expulsió de Carod-Rovira. El segon va durar fins dilluns. Ara comença una nova època amb les regles canviades. I amb Maragall clarament tocat. És ell qui més hi ha perdut, en aquesta crisi innecessària que va organitzar divendres i que ha tornat a posar el govern catalanista i de progrés al caire de l'abisme.

Mail Obert