Opinió
-
No es pot ser solidari a tot preu
Vicent Partal
09.09.2004
-
'Todos juntos en unión'
Vicent Partal
08.09.2004
-
Dibuixant majories
Vicent Partal
07.09.2004
-
Antoni Miró, seixanta anys
Vicent Partal
06.09.2004
-
Morir. A Rússia.
Vicent Partal
04.09.2004
-
Ensenyar la poteta
Vicent Partal
03.09.2004
-
Aquest curs també
Vicent Partal
02.09.2004
-
Ahir, per exemple
Vicent Partal
01.09.2004
-
Maragall posa la directa
Vicent Partal
22.07.2004
-
Amb tot el meu respecte, per Antonio Gades
Vicent Partal
21.07.2004
-
El Front del Sí
Vicent Partal
20.07.2004
-
La responsabilitat de les empreses periodístiques
Vicent Partal
19.07.2004
-
L'euro, la salut i els aprenents de Tony Blair
Vicent Partal
16.07.2004
Vicent Partal
19.07.2005
És possible de refer la transició?
Amnistia és una associació difícil d'entendre. A vegades ha callat tortures i maltractaments, amb l'excusa que la secció espanyola no pot parlar de les coses que passen a Espanya. Ara, en canvi, no té la menor dificultat a reclamar que es faça un judici al franquisme, que es reconsidere el pacte de la transició, que portava a l'oblit i al silenci, per assegurar el pas a la democràcia. Aquesta vegada no ha callat. I aquesta vegada hi estic d'acord.
Fa trenta anys que es va acabar el franquisme. Amnistia calcula que, sota aquell règim, van desaparèixer, si més no, trenta mil persones. Desapareguts que cal afegir als milers d'assassinats, des de Companys a Puig Antich, i als milions de represaliats. És molt de patiment, que trenta anys després encara viu soterrat. Però no ens enganyem: la transició es va fer com es va fer perquè els demòcrates no tenien prou força per a canviar de règim. Aquesta és la raó final del silenci. Ells, començant pel rei que Franco va nomenar, eren més forts. Si ara som més forts nosaltres, potser sí que és l'hora de canviar.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015