Opinió
-
No es pot ser solidari a tot preu
Vicent Partal
09.09.2004
-
'Todos juntos en unión'
Vicent Partal
08.09.2004
-
Dibuixant majories
Vicent Partal
07.09.2004
-
Antoni Miró, seixanta anys
Vicent Partal
06.09.2004
-
Morir. A Rússia.
Vicent Partal
04.09.2004
-
Ensenyar la poteta
Vicent Partal
03.09.2004
-
Aquest curs també
Vicent Partal
02.09.2004
-
Ahir, per exemple
Vicent Partal
01.09.2004
-
Maragall posa la directa
Vicent Partal
22.07.2004
-
Amb tot el meu respecte, per Antonio Gades
Vicent Partal
21.07.2004
-
El Front del Sí
Vicent Partal
20.07.2004
-
La responsabilitat de les empreses periodístiques
Vicent Partal
19.07.2004
-
L'euro, la salut i els aprenents de Tony Blair
Vicent Partal
16.07.2004
Vicent Partal
07.07.2005
Els Jocs de la diversitat
Londres tindrà els jocs del 2012. Però fixem-nos en un detall significatiu: la campanya londinenca es va basar en la diversitat. 'La ciutat que parla dues-centes llengües' va ser un dels eslògans més repetits i ensenyats hores abans de la votació. Tant que Sebastian Coe en persona el va subratllar en el seu discurs davant l'assemblea dels delegats olímpics. En un dels vídeos, londinencs de procedència diversa saludaven en la seua llengua pròpia. Londres, que podia passar per centre d'una globalització que té en l'anglès la seua arma més poderosa, opta així per la pluralitat lingüística com a valor. I la jugada li ix bé. Tot un indici.
No és que el Regne Unit siga un model de respecte a les seues minories. Gal·lesos, escocesos, irlandesos o còrnics saben bé com les gasta l'estat britànic, amb la llengua anglesa. O com les ha gastades tradicionalment. Però és cert, en canvi, que la pluralitat ètnica i nacional d'una ciutat com Londres va canviant la percepció de la diversitat, que passa de ser un problema a ser una gran riquesa i una bona oportunitat. I ho fa d'una manera molt ràpida. És un bon senyal. Si el centre de la globalització lingüística entén que la pluralitat de llengües és un valor i que respectar-les totes és una actitud indiscutible (àdhuc des de la posició de privilegi global que té l'anglès), tots hi eixim guanyant.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015