L'entusiasme de Félix de Azua pels assassins de Pep Isanta

El 31 de maig vaig escriure en aquest mateix espai, arran de la mort a Berga de Pep Isanta: 'Veurem grupuscles d'intel·lectuals, paradoxalment ‘pijos’, que els donaran cobertura ideològica' (als agressors). Ho vaig escriure amb recança i, de fet, quan Groendlanson em va criticar des del seu bloc 'Cave Canem' per haver-ho dit així, vaig pensar que potser m'havia excedit. Divendres, tanmateix, vaig obrir un exemplar d'El País i vaig trobar-hi aquest article de Félix de Azua. Crec que és important de llegir-lo per a prendre consciència d'allò que tenen al cap els intel·lectuals del Taxidermista.

Tots els articles són opinables. Si llegim allò que els nostres ulls veuen, també llegim allò que el nostre cervell processa. Per tant, solament diré allò que jo veig, amb independència de l'explicació que ell vulga fer, si ve al cas. Jo veig en aquest article un entusiasme gens dissimulat per una violència que Azua atribueix als 'emigrants', cosa que, per cert, ningú a Berga no ha fet. Una de les bones lliçons de Berga ha estat, precisament, que no han caigut en la trampa fàcil i han responsabilitzat de l'assassinat solament els autors de la mort, com a individus. Azua, en canvi, s'entusiasma perquè els veu, els Catoños, com uns representants d'una mena d'armada emigrant anticatalana que sacseja la 'apacible' població de Berga. I no és casualitat. Una de les línies de treball més clares dels taxidermistes és, precisament, la de provar d'impedir, al preu que siga, que els nous emigrants tinguen la possibilitat de sentir-se catalans. Ja que no s'ha aconseguit de dividir el país en dos a base de l'emigració espanyola o gallega, es pensen que potser s'aconseguirà amb la llatinoamericana o la magribina...

La barreja que fa a partir d'aquest punt amb la Fira de Frankfurt, ETA, la Kale Borroka, l'independentisme i no sé quantes coses més, seria grotesca, si no fóra preocupant, per més que sàpigues que el personatge fa trenta anys que canta la mateixa cançó. Azua ha anat del Titànic que s'enfonsa al Foro Babel, i del Foro Babel al Taxidermista. Durant aquests trenta anys, és cert, el país n'ha prescindit, d'ell. Podríem pensar-nos, llegint-lo, que segurament per això Félix de Azua es veu a si mateix com una mena d'incomprès, una postal literària atractiva. Com si no entenguera per quin motiu no és ell el president del país, per què no en marca l'agenda política, social o cultural. Jo crec, tanmateix, que és una altra cosa que li passa.

Jo estic segur que ell sap que el país no en fa cas, d'ell. Fa trenta anys que ho constata i, a més, ja deu saber a hores d'ara que es morirà sense que en facen, sense que en fem, gens de cas. I per això la seua única esperança, l'única possibilitat que li deixa aquest odi amb metàstasi que el rosega per dins, és de deformar la realitat, si cal grollerament, i provar de convèncer els qui no la viuen ni la coneixen que acudesquen a socórrer-los, com siga i tan aviat com puguen. Socórrer-los, a ell i als seus amiguets. Després, això sí, es permet d'organitzar campanyes contra Cambó, quan ara és ell qui abonaria, si poguera, l'entrada dels tancs per la Diagonal.

PS. La cosa més curiosa de totes és que Félix de Azua anirà a Frankfurt representant la cultura catalana. Ja ho veurem.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet