Més autocrítica, més humilitat i més eficàcia

Ahir va ser un dia frenètic, informativament parlant. Ens vàrem alçar sabent que tornaven a desallotjar els veïns del Carmel. A migdia, a VilaWeb vàrem avançar la gran preocupació de les institucions pel tros de túnel buit deixat enrere després de tapar el primer forat. I al vespre es confirmava que una colla de cases més aniran a terra, i que no es pot saber què passa en aquest tros de túnel. La tensió és molt alta en els ambients polítics i les preguntes comencen a ser moltes.

És evident que ara mateix la prioritat principal és de resoldre el drama de les famílies que es troben sense casa i sense seguretat. I és evident que les institucions s'hi han abocat. És cert que caldrà garantir l'estabilitat dels carrers afectats abans de preocupar-se prioritàriament del perquè. Però també ho és que, a hores d'ara, ja hi ha actuacions difícils d'entendre.
Aquestes són de dues menes: les unes involucren els dos governs més recents de la Generalitat, i les altres, tan sols l'actual.
Les de fons, primerament. Es van fer tots els estudis que calia? Es va mesurar el terreny al detall? Com és que es va canviar l’emplaçament de la via de servei? Per quin motiu es va fer al Carmel, bo i sabent que el terreny no era dels més segurs, amb zones molt àmplies de pissarra gairebé sorrenca? Per quin motiu es va fer servir l'anomenat sistema austríac que, sembla, per exemple, que l'Ajuntament de Madrid va prohibir el 1996 perquè era molt poc segur?
Ací, en la resposta a aquestes preguntes, hi ha el motiu de fons més important de totes les coses que passen. És evident que caldrà una explicació molt detallada sobre totes. I, en conseqüència, això requerirà temps i calma.
Però no són pas aquestes les úniques preguntes. N’hi ha més, les del segon bloc, que afecten la gestió de la crisi duta a terme per l'actual govern. Per exemple: va ser precipitat de segellar el primer forat amb formigó, si això significava que no es podia accedir a la part posterior del túnel, que és on sembla que hi ha més dificultats? Sabent que aquella acció tapava l'única via d'accés al túnel, no es va córrer massa? O no tocava més remei que córrer? I ara com proven d’accedir al tros de túnel segellat? Hi ha cap possibilitat real de fer-ho? Quan diuen d'inundar-lo, també de ciment, és una opció factible? I que el ciment caiga sobre les restes que hi ha a sota, ensorrades, no és una causa d'inestabilitat per si sola? Hi ha més forats observats a la zona?
A aquestes preguntes, d'ordre més tècnic, n’hi caldrà afegir encara més sobre la gestió social de la crisi. Essencialment, no va ser una gran imprudència de deixar tornar alguns veïns, certificant-los que sa casa no corria perill, per traure’ls-en corrents al cap de poques hores? I els veïns que es queixen per com els arriba la informació, tenen raó? No resulta comprensible que algun veí afectat es queixe públicament de saber les coses pels mitjans, i no pas pel contacte directe amb l'Ajuntament o el govern. No pot ser que algú es quede sense casa i se n'assabente al mig d'una assemblea o per televisió, sense que ningú no li ho diga cara a cara.
Fa més d'una setmana que aquest afer no solament no es resol, ans va agreujant-se. Més autocrítica, més humilitat i, sobretot, més eficàcia podria ser una bona recepta per a canviar una tendència que comença a resultar inquietant.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet