El príncep babau

Enric d'Anglaterra ha aparegut en una festa disfressat de nazi. I no pas menys que de membre de l'Afrika Korps. Amb l'esvàstica ben visible al braç i tot. I l'han fotografiat. I hi ha hagut un daltabaix. Normal i justificat. Perquè, si és un nazi, si la disfressa no era tal, és un oprobi. I si no ho és, si es pensava que jugava, és com a mínim un babau. Un estúpid d'una dimensió considerable.

De les reaccions, n’hi ha una que m'ha cridat l'atenció, segons la qual anar vestit de nazi a una festa és banalitzar la gran crueltat que va ser el nazisme i donar-hi normalitat. De primer m'ha semblat un comentari excessiu, però després, pensant-hi, l'he entès. Vivim en un món ple de crueltat. Salvatge. On el crim és dissortadament quotidià. Una època en què hi ha hagut, i hi ha, grans matances d’ordre polític. Matances que podríem tenir la temptació de comparar amb l'Holocaust organitzat pels nazis contra els pobles jueu i gitano. Numèricament, hi ha casos que el podrien fins i tot superar. Però l'Holocaust no és comparable amb cap altre procés de violència política. Per un motiu: perquè és l'únic que teoritza, bo i justificant-lo, sobre l'extermini d'un grup humà perquè aquest grup humà és el que és. Exactament per això. Perquè la perversitat intel·lectual que representa és impossible de superar. I és això que fa intolerables les disfresses i les criaturades.

(Fa anys em vaig emocionar quan Guus Hiddink, que era l'entrenador del València, es va adreçar tranquil·lament a l'àrbitre i li va dir, amb una expressió tan serena que ningú dels qui hi érem no vàrem entendre què passava, que l'equip no eixiria al camp fins que no retiraren una bandera nazi que voleiava en mans dels Yomus. La bandera fou retirada, el partit va començar i la dignitat va tornar a Mestalla. Va ser una lliçó, en tota regla).

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet