Opinió
-
El PP i el camí de la seua perdició
Vicent Partal
23.12.2004
-
L'imam
Vicent Partal
22.12.2004
-
Ells contra ells
Vicent Partal
21.12.2004
-
Turquia
Vicent Partal
17.12.2004
-
Virtualitat real
Vicent Partal
16.12.2004
-
Paradoxa europea
Vicent Partal
14.12.2004
-
Valencians per la unitat
Vicent Partal
13.12.2004
-
Ciència i democràcia
Vicent Partal
09.12.2004
-
Votants contra militants
Vicent Partal
03.12.2004
-
Una opinió poc respectuosa (crec)
Vicent Partal
02.12.2004
-
Govern SA
Vicent Partal
01.12.2004
-
Un govern dels uns o dels altres
Vicent Partal
30.11.2004
-
El president de la Generalitat pot callar així?
Vicent Partal
29.11.2004
Vicent Partal
20.10.2004
Alerta americana
Quan ja no manquen ni dues setmanes per a les eleccions dels Estats Units, s'han disparat les alarmes sobre la possibilitat que torne a repetir-se una situació com la de fa quatre anys, quan va ser el Tribunal Suprem qui va decidir, a la vista del desgavell de Florida, qui era el president. La pregunta és, tanmateix, si els Estats Units podran suportar dues eleccions seguides tacades per l'ombra d'un resultat apanyat.
Aquesta vegada la tensió podria ser més forta i tot. Els demòcrates estan escarmentats per allò que molts consideren un robatori descarat, l'any 2000, i han posat en marxa una enorme maquinària per incitar al vot, que va des de rondes de cantants i actors repartint prospectes a coses tan insòlites com una associació de clubs 'privats' que, amb el servei, facilita la inscripció electoral.
Les màquines, el sistema de votació, no ha millorat. I les pistes indiquen que a estats com Florida, governat pel germà de Bush, s'han tocat les llistes electorals en una proporció encara més gran que no l'any 2000, quan hom va impedir que un gran nombre d'afroamericans votara, sobre la base d'una llei antiga que impedeix de votar, per exemple, als qui tenen una multa d'aparcament.
Quatre anys després aquestes eleccions són bàsiques per a la credibilitat dels Estats Units, a l'interior i a tot el món. A mi, Kerry no m'entusiasma gens, pero qualsevol cosa és preferible a Bush. I fóra terrible que el país que presumeix de ser la més gran democràcia del món projectara sobre la resta del planeta l'ombra d'un frau que molts interpretaríem com un autèntic cop d'estat.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015