Opinió
-
I Bush no va dir el nom Irac...
Vicent Partal
21.01.2005
-
Hi ha full de ruta, però ningú no l'ha escrit
Vicent Partal
20.01.2005
-
Estalvieu-nos els mals pensaments
Vicent Partal
19.01.2005
-
El Pla Maragall
Vicent Partal
17.01.2005
-
El príncep babau
Vicent Partal
14.01.2005
-
I si els votants foren més europeus que no pas els diputats?
Vicent Partal
13.01.2005
-
Hi ha partit
Vicent Partal
12.01.2005
-
I si el centre canvia de lloc?
Vicent Partal
11.01.2005
-
Amb Múrcia
Vicent Partal
10.01.2005
-
Euskadi té un pla
Vicent Partal
31.12.2004
-
Tots els papers. Tots.
Vicent Partal
29.12.2004
-
L'any del nou estatut
Vicent Partal
28.12.2004
-
Ara és l'hora de la política
Vicent Partal
24.12.2004
Vicent Partal
11.11.2004
Concretant l'imaginari col·lectiu
L’historiador anglès Benedict Anderson té un parell de llibres apassionants que defineixen com naix un estat. Explica que la política (l’estat) ve al final de tot. De primer 's’imagina' una nació, forjant allò que ell en diu una 'temporalitat comuna'. Després la construcció mental pot esdevenir política, si una majoria de la població acaba creient que li serà més còmode de viure en aquest nou univers mental que no pas en el vell, ineficaç o incòmode. El treball d’Anderson recalca que, a mesura que van avançant en la concreció de l’imaginari nacional, cap a l’estat, les poblacions rarament se'n desdiuen. Dit planerament: qui s’hi apunta ja no se n’esborra.
Ahir el baròmetre de la Generalitat de Catalunya indicava que un 67% de la població creu que l’àmbit de decisió política final ja no és Espanya, sinó el Principat. El Principat tot sol, solet, per cert. Segurament que cal prendre amb un cert escepticisme aquestes dades, com sol passar amb aquesta mena d’enquestes que donen peu a titulars potents, amb les lectures esbiaixades que tots en fem. Però no podem evitar de pensar que les dades són com són. I que, en conseqüència, potser hauríem de començar a creure'ns-ho també nosaltres.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015