Opinió
-
I Bush no va dir el nom Irac...
Vicent Partal
21.01.2005
-
Hi ha full de ruta, però ningú no l'ha escrit
Vicent Partal
20.01.2005
-
Estalvieu-nos els mals pensaments
Vicent Partal
19.01.2005
-
El Pla Maragall
Vicent Partal
17.01.2005
-
El príncep babau
Vicent Partal
14.01.2005
-
I si els votants foren més europeus que no pas els diputats?
Vicent Partal
13.01.2005
-
Hi ha partit
Vicent Partal
12.01.2005
-
I si el centre canvia de lloc?
Vicent Partal
11.01.2005
-
Amb Múrcia
Vicent Partal
10.01.2005
-
Euskadi té un pla
Vicent Partal
31.12.2004
-
Tots els papers. Tots.
Vicent Partal
29.12.2004
-
L'any del nou estatut
Vicent Partal
28.12.2004
-
Ara és l'hora de la política
Vicent Partal
24.12.2004
Vicent Partal
02.11.2004
El mal menor, l’única opció raonable
Enlloc del món no hi ha cap elecció que tinga la importància, en cap aspecte, de la que avui es fa els Estats Units. El president dels Estats Units és la persona que influeix d’una manera més decisiva la vida de més milions de persones de tot el món. Per això, que ho siga aquest o aquell no és, de cap manera, un afer secundari.
I enguany les eleccions encara són més importants. Si els americans ratifiquen Bush, podem preveure quatre anys plens de dificultats. Dificultats als Estats Units, on la degradació de la vida democràtica és palpable fins al punt que ha mobilitzat més sectors diferents que mai en un clam d’alerta contra Bush i per les llibertats civils. I dificultats a tot el món. Quatre anys més de Bush enfondirien encara més la crisi oberta entre el món occidental i l’àrab. Quatre anys més de Bush serien un suport renovat a la política de restricció de les llibertats a tot el món. I que molt probablement no resoldrien el problema i l’amenaça d’al-Qaida. Tres anys després dels atemptats de l’11-S, el trist balanç que en podem fer és que els Estats Units han perdut l’immens cabal de solidaritat i simpatia que varen rebre aquell dia. I l’han perdut per l’arrogància, les mentides, l’agressió injustificada i l’obsessió imperial de l’administració Bush.
John Kerry no és pas la millor de les alternatives. Estic convençut que, si arriba a president, aviat haurem de criticar-lo per posicions que s’acostaran a les de Bush. Però, dissortadament, en aquestes eleccions cal triar el mal menor. Perquè el mal major, Bush, no el podem aguantar més.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015