Opinió
-
I Bush no va dir el nom Irac...
Vicent Partal
21.01.2005
-
Hi ha full de ruta, però ningú no l'ha escrit
Vicent Partal
20.01.2005
-
Estalvieu-nos els mals pensaments
Vicent Partal
19.01.2005
-
El Pla Maragall
Vicent Partal
17.01.2005
-
El príncep babau
Vicent Partal
14.01.2005
-
I si els votants foren més europeus que no pas els diputats?
Vicent Partal
13.01.2005
-
Hi ha partit
Vicent Partal
12.01.2005
-
I si el centre canvia de lloc?
Vicent Partal
11.01.2005
-
Amb Múrcia
Vicent Partal
10.01.2005
-
Euskadi té un pla
Vicent Partal
31.12.2004
-
Tots els papers. Tots.
Vicent Partal
29.12.2004
-
L'any del nou estatut
Vicent Partal
28.12.2004
-
Ara és l'hora de la política
Vicent Partal
24.12.2004
Vicent Partal
28.10.2004
Quan els governs van contra el parlament
Que la Unió Europea té un sistema polític complicat, ja ho sabíem. I ara Barroso hi ha topat de cara. El futur (supose) president de la Comissió no pot triar els seus comissaris perquè els trien els governs. Pot decidir de quina cartera es faran càrrec, però no els individus. I en conseqüència, per protegir els interessos dels estats, el Parlament sols pot rebutjar la comissió en ple i no un dels comissaris. Importa més la negociació entre els estats que no pas el vot popular. El resultat és sobre la taula: el caos institucional. De moment els actuals comissaris hauran d'ocupar el càrrec més temps que no volien i la Unió es trobarà en fals, precisament en el delicadíssim moment de la ratificació de la constitució.
D'ací a un mes Barroso ha d'haver convençut els governs que li deixen canviar alguns noms (Buttiglione és el més qüestionat, però Kroes i Kovaks tampoc no desvetllen entusiasme). I si no els canvia, és probable que la Comissió no guanye el vot del Parlament. Aleshores sí que la crisi serà total. Molt més que no pas ara.
Però, en el fons, allò que es torna a demostrar és que la reculada del procés d'unitat europea no dóna bons resultats.
Cada vegada més, els estats pressionen per convertir la Unió en un simple fòrum intergovernamental, i cada vegada és més evident que això, i les regles estúpides de protecció dels interessos estatals que se'n deriven, menen la Unió a mal port.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015