Opinió
-
I Bush no va dir el nom Irac...
Vicent Partal
21.01.2005
-
Hi ha full de ruta, però ningú no l'ha escrit
Vicent Partal
20.01.2005
-
Estalvieu-nos els mals pensaments
Vicent Partal
19.01.2005
-
El Pla Maragall
Vicent Partal
17.01.2005
-
El príncep babau
Vicent Partal
14.01.2005
-
I si els votants foren més europeus que no pas els diputats?
Vicent Partal
13.01.2005
-
Hi ha partit
Vicent Partal
12.01.2005
-
I si el centre canvia de lloc?
Vicent Partal
11.01.2005
-
Amb Múrcia
Vicent Partal
10.01.2005
-
Euskadi té un pla
Vicent Partal
31.12.2004
-
Tots els papers. Tots.
Vicent Partal
29.12.2004
-
L'any del nou estatut
Vicent Partal
28.12.2004
-
Ara és l'hora de la política
Vicent Partal
24.12.2004
Vicent Partal
21.09.2004
Alerta amb un estatut 'fosc'
Napoleó Bonaparte solia dir que, per ell, la millor constitució era 'la més curta i més difícil d'entendre per la gent'. El cors que va esdevenir emperador de França tenia motius per a aquesta tria: volia un poder tan poc limitat com fóra possible. Amb aquesta frase, doncs, Napoleó va deixar ben establert el límit del perill: no perquè una constitució siga curta, que n'hi ha de curtes i magnífiques, sinó perquè siga difícil d'entendre o ben fosca, que és allò que en realitat va dir.
I fosca, una constitució ho pot ser perquè els qui la redacten no saben escriure amb claredat o perquè no tenen les idees clares. Al Principat la comissió redactora del nou estatut, allò que serà la nostra constitució, ja ha començat a escriure, però amb el pols tremolós i el cap emboirat. Si més no, això em sembla. La situació no és pas la que dibuixava el Pacte del Tinell, d'enfrontament directe amb Madrid, i potser per això els dubtes, converses i giravoltes d'uns partits i altres fan preveure un part difícil i lent, molt més complicat que no es preveia.
I ja cal que anem alerta, perquè, si n'ix un estatut 'fosc', patirem.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015