Opinió
-
I Bush no va dir el nom Irac...
Vicent Partal
21.01.2005
-
Hi ha full de ruta, però ningú no l'ha escrit
Vicent Partal
20.01.2005
-
Estalvieu-nos els mals pensaments
Vicent Partal
19.01.2005
-
El Pla Maragall
Vicent Partal
17.01.2005
-
El príncep babau
Vicent Partal
14.01.2005
-
I si els votants foren més europeus que no pas els diputats?
Vicent Partal
13.01.2005
-
Hi ha partit
Vicent Partal
12.01.2005
-
I si el centre canvia de lloc?
Vicent Partal
11.01.2005
-
Amb Múrcia
Vicent Partal
10.01.2005
-
Euskadi té un pla
Vicent Partal
31.12.2004
-
Tots els papers. Tots.
Vicent Partal
29.12.2004
-
L'any del nou estatut
Vicent Partal
28.12.2004
-
Ara és l'hora de la política
Vicent Partal
24.12.2004
Vicent Partal
04.10.2005
Tenir raó és una cosa, que te la donen, una altra
Konrad Adenauer, per molts el fundador de l'Alemanya contemporània, va deixar escrit que en política no importava si tenies raó o no en tenies. Que allò que importava, deia el canceller, era que els altres te la reconegueren. La raó.
Això s'aplica, sens dubte, a la política del dia a dia, amb minúscula. Però encara més a la gran política. Encara no ha passat un cap de setmana de l'aprovació de l'estatut, i ja ens van dient en tots els dialectes imaginables de la llengua dels veïns que res, ben res. Que no ens pensen reconèixer, ni en broma, l'estatut aprovat, segons Mas, fent un acte de sobirania. Fins i tot ens posen els sabres al davant.
Un dels arguments que el conseller Saura anava repetint a tort i dret era que no seria possible d'oposar-se a un estatut aprovat d'una manera tan general i amb tant de suport. Ai!, i tant que ho és. Saura es pensava, pobret, que el quadripartit carregava de raó el país. Si haguera llegit Adenauer (de tant en tant va bé llegir la gent de dretes...), ara estaria més preparat per al disgust.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015