Una victòria de la democràcia

El vot negatiu de l'estat francès al tractat que instaura una constitució per a Europa representa una victòria democràtica. Una victòria del sí també ho hauria representat, però d'una altra manera. Perquè aquest és un no ciutadà confrontat a una bona part de les elits dels partits, partidàries del sí. El referèndum francès ha estat modèlic. Amb una campanya llarga, en què totes les opcions s'han expressat. Amb els militants dels partits alineant-se políticament amb plena llibertat i no pas per obediència cega. I amb una majoria social disposada a desafiar el poder sense por de veure's el no manipulat. És una lliçó per a Europa, però sobretot per a l'estat espanyol.

Ara la Unió Europea té un difícil envit a superar, oimés si pensem que dimecres els neerlandesos també votaran, molt probablement, no. L'amenaça manipuladora és de tornar al Tractat de Niça, però hi ha un altre camí: el de refer la constitució. Escriure'n una altra. Aquesta és una mala constitució. Amb tots els dèficits democràtics de la Unió. Però, sobretot, és una constitució impossible, després del no francès. Redactar-ne una de nova és l'opció més raonable i sensata. Especialment si es redacta procurant d'evitar els errors de l'actual.
Un d'aquests errors és l'allunyament evident de la ciutadania respecte de les posicions dels estats i de la classe política i econòmica sobre la construcció europea. La construcció europea és tasca de tots, no pas obra d'un despotisme il·lustrat. Ahir alguns dirigents de partits francesos gosaren renyar els seus votants perquè 's'havien equivocat' contravenint les consignes oficials. Aquesta prepotència fa molt de mal, sobretot a la construcció europea.
Del vot negatiu s'ha dit en més d'una ocasió que no s'entenia, perquè responia a interessos variats (com si el vot afirmatiu no hi respongués també, a interessos variats). La lliçó d'ahir, tanmateix, és contundent. No s'hi val a fer demagògia sobre les intencions, després d'una campanya tan apassionant com la que hi ha hagut, i amb una xifra de participació tan alta. El vot d'ahir relega sense pal·liatius una mala constitució, però també el model de funcionament de tota una classe política. Per això la 'crisi' oberta ara és tan interessant.
I a la vista del resultat francès i del més que probable resultat negatiu als Països Baixos, el resultat de l'estat espanyol és una denúncia oberta de la baixa qualitat del 'nostre' sistema democràtic. El Partit Socialista i el Partit Popular 'prietas las filas' varen congelar tot rastre de llibertat de pensament i fins i tot d'expressió dins les pròpies files. L'esquerda que ha travessat el Partit Socialista i la dreta francesa, no va aparèixer a l'estat espanyol. El resultat del referèndum va ser, doncs, escassament semblant a allò que serà la mitjana dels resultats europeus (i això que encara el vàrem maquillar una mica els vots negatius catalans i bascos). És que Espanya encara és diferent? Ho és, sí. Però ho és, sobretot, perquè perpetua un sistema de partits nascuts de la transició, en què era important una direcció estricta que garantira possibles negociacions sense haver de donar gaires explicacions. A la gran majoria dels nostres partits polítics no hi ha llibertat de pensament. Només hi ha llibertat d'afiliació. A l'estat francès, si entenen la lliçó d'ahir, els polítics hauran de canviar moltes coses. Seria bo que a l'estat espanyol l'entengueren també.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet