Una altra alarma per l'estatut

La publicació del text provisional del nou estatut motiva un degotís de crítiques preocupant. Ahir la Plataforma per la Llengua, una de les associacions més actives i legitimades en la defensa del català, avisava, amb un comunicat públic, que el projecte d'estatut, tal com el tenim escrit ara, no sols no és cap avenç, ans representa un retrocés. És un avís extremadament sensible, venint de qui ve. I que no pot ser, o no hauria de ser, minimitzat o desqualificat amb cap d'aquelles frases solemnes a què ens han acostumat els polítics aquests darrers mesos.

La plataforma, que s'ha reunit amb els redactors de l'estatut per expressar-los el seu punt de vista, afirma que el text actual no fa els passos endavant, de què s'havia parlat, com el de declarar la llengua catalana 'llengua nacional de Catalunya'. Però també diu, i això és més greu encara, que hi ha parcel·les en les quals el nou redactat és notablement més tou que no el de l'estatut vigent o el del desplegament que se n'ha fet.
Un exemple, de pes. L'article 48.3 del nou estatut diu, respecte de l'etiquetatge dels productes en català: 'Els poders públics de Catalunya han de promoure que les dades que figuren en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes fabricats i distribuïts a Catalunya constin almenys en llengua catalana'. Llegit així, pot semblar correcte. Però, tant la llei de política lingüística vigent com l’estatut del consumidor parlen de 'regular' la presència del català (cosa infinitament més contundent que no el 'promoure' del nou estatut) en tots els productes distribuïts a Catalunya, amb independència d'on siguen fabricats (en canvi, el nou estatut sembla que reduesca la presència del català als productes fabricats al Principat). D'una manera semblant, l'article 33 del nou estatut diu que les empreses i establiments han de complir la disponibilitat lingüística, és a dir, han d'atendre en català. Però, sense cap necessitat, el redactat diu que aquesta norma afecta 'Les entitats i les empreses amb domicili social a Catalunya'. I les que no? Robafaves sí i FNAC no? Vichy Catalan sí i Coca-cola no?
Són, és cert, consideracions que cal matisar amb el fet que el nou estatut, si més no de moment, per primera vegada afirma que saber el català no sols és un dret sinó també un deure. D'acord, això és important. Però pot esdevenir paper mullat, com moltes de les normes anteriors, que mai no s'han complert de debò. Tot amb tot, no sembla pas que rebaixar l'ambició legislativa siga la manera més eficaç de combatre els errors passats.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet