Opinió
-
Missatge enviat
Vicent Partal
18.05.2005
-
Insensibilitats
Vicent Partal
12.05.2005
-
Nuclears? Insegures no, gràcies.
Vicent Partal
11.05.2005
-
Putin
Vicent Partal
10.05.2005
-
El fracàs
Vicent Partal
09.05.2005
-
La legitimitat dels qui varen fer la guerra
Vicent Partal
06.05.2005
-
Els camps de la mort, seixanta anys després
Vicent Partal
05.05.2005
-
El guerrer de l'Arc de Sant Martí
Vicent Partal
04.05.2005
-
A pagar xiquets
Vicent Partal
03.05.2005
-
Espolis i arraps
Vicent Partal
29.04.2005
-
Ara toca créixer
Vicent Partal
28.04.2005
-
Auschwitz
Vicent Partal
27.04.2005
-
Bustos
Vicent Partal
26.04.2005
Vicent Partal
16.06.2005
L'home de Mequinensa
Els grans escriptors viuen en els seus llibres, però també fan viure en l'imaginari col·lectiu la seua ciutat, real o creada, al pas dels anys, dels segles fins i tot. Per a qualsevol 'catalanolector' Sueca significarà sempre Joan Fuster. O Palafrugell, Josep Pla. O Eivissa, Marià Villangómez. Igual que per a qualsevol lector Dublín és Joyce, Macondo és García Márquez, o Lisboa és Pessoa.
Fins i tot quan les llengües se'n van d'un lloc, resten els escrits, arrapats a la terra amb persistència. El portuguès de Goa avui tan sols roman als llibres dels escriptors que hi van viure. Igual que els vells textos ladins sobreviuen a la Sefarad desapareguda per a la qual foren escrits, o els excepcionals discursos de Ciceró, a la Roma que ja no és cap imperi.
A Jesús Moncada, l'interessava sobretot escriure. Defugia l'aparat mediàtic de l'escriptura, i és possible que mai no es plantejara la transcendència del seu origen geogràfica. Però, ho va explicar ahir l'alcadessa de Mequinensa, gràcies a Moncada el català restarà prestigiat per sempre a la terra que el va veure nàixer. I Mequinensa, la Franja de fet, es reconeixerà en català durant generacions. A vegades la feina d'un home sol és d'una eficàcia immensa.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015