Opinió
-
Espanya, comunitat autònoma d'Europa
Vicent Partal
07.06.2005
-
El carrer també és seu
Vicent Partal
06.06.2005
-
El xou d'en Sandro
Vicent Partal
03.06.2005
-
'Banlieue'
Vicent Partal
02.06.2005
-
Això de Berga
Vicent Partal
31.05.2005
-
Una victòria de la democràcia
Vicent Partal
30.05.2005
-
No, de nou
Vicent Partal
27.05.2005
-
Full de ruta
Vicent Partal
26.05.2005
-
Governs de coalició
Vicent Partal
25.05.2005
-
La corona d'espines
Vicent Partal
24.05.2005
-
La Cope
Vicent Partal
23.05.2005
-
Suggerent
Vicent Partal
20.05.2005
-
És difícil d'entendre
Vicent Partal
19.05.2005
Vicent Partal
06.09.2005
Un trinquet no és un frontó
Al frontó i al trinquet, s'hi juga a pilota a mà. Qui ho conega poc, es podria arribar a pensar que són esports molt semblants. Però no tenen res a veure. Al frontó els jugadors tiren la pilota a la paret. Si volen, fins i tot poden jugar-hi sols, sense que ningú els moleste. Al trinquet, en canvi, hi ha equip vermell i equip blau, corda al mig, escala i galeria. Al trinquet, no s'hi pot jugar sol i, per tant, sempre hi ha qui guanya i sempre hi ha qui perd, fins i tot als entrenaments.
Quant a l'estatut, hi ha qui no vol assabentar-se que allò que era previst que tinguera forma de frontó és ara un magnífic trinquet. I que el joc, al trinquet, és molt més espectacular i bonic, precisament perquè no pots limitar-te a passar el temps: o guanyes o et tomben.
Aquest estatut va nàixer contra el PP. I contra CiU, que no havia acceptat la reforma abans perquè es trobava sotmesa al PP (dit a la manera de la propaganda oficial). Aquest havia de ser, doncs, un estatut inaplicablement perfecte. Un cadàver bellíssim i útil que arraconara els successors d'Aznar i atenallara els de Pujol. Un frontó mecànic. Pilota a la paret i rebot. Pilota a la paret i rebot.
Des del 14-M sabem, tanmateix, que el frontó s'ha tornat un trinquet. Inservible, doncs, per al joc que hi volien jugar. Es podria aprofitar l'avinentesa per a millorar l'espectacle. Però han anat passant els mesos i simplement som on érem, o pitjor. Ahir la partida va arrossegar avall una altra institució: adéu al Consell Consultiu. Han votat allò que ja sabíem que votarien, seguint les ordres que ja sabíem i amb la docilitat que ja sabíem. I el pitjor del cas és que, políticament, el dictamen no val res. Som on érem: gràcies als regals quatre contra tres per comptes de tres contra quatre. Però on érem. I la pilota enlaire.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015