Objecció de consciència

No entenc per quin motiu resulta inacceptable per a alguns que regidors i alcaldes d'Unió Democràtica o del PP es neguen a celebrar casaments entre homosexuals. Ahir van votar junts en aquest sentit al Senat espanyol i, sincerament, em sembla raonable. Que oposen una objecció de consciència individual a un fet que va contra les seues creences crec que és natural i lògic. Allò que no seria tolerable és que intentaren d'obstaculitzar un dret dels altres: per exemple, impedint que un ajuntament controlat per ells poguera celebrar matrimonis d'aquests. Però, mentre siga una objecció personal, crec que és injust de criticar-los perquè no pensen com jo.
El dret d'objecció de consciència al servei militar va ser objecte d'una lluita molt consistent i dura. Però argumentar que la consciència solament val per a unes coses i no per a unes altres em sembla que és fer un mal favor a tots els qui varen ser capaços d'anteposar els seus ideals als seus interessos. Fins i tot si alguns dels qui aleshores no reconeixien aquest dret als objectors pacifistes, ara el reclamen per oposar-se personalment als matrimonis homosexuals.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet