El fracàs

Ahir va fer un any de l’acte inaugural del Fòrum de les Cultures. La cosa curiosa és que ningú no se’n va recordar, oficialment. Ni l’Ajuntament de Barcelona, ni la Generalitat, ni ningú. Tan sols a Calonge varen instal·lar aquella esfera que havia de moure el món. Solets. Sembla que Clos avui hi anirà a signar uns papers i es deixarà veure als terrenys que havien de servir per a rellançar la seua candidatura a l'alcaldia. Terrenys que, des del setembre, són un espai mort. El Fòrum va ser substancialment un fracàs, però la gestió posterior ha estat pitjor encara. El govern no deixa que el Síndic de Comptes en fiscalitze els resultats. El pressupost se salva amb una injecció rara de diners dels patrocinadors, un dels qual obté les loteries de la Generalitat (en canvi?). Dels grans projectes que hi havien de néixer, no se’n sap res. I encara hi ha treballadors de l’esdeveniment que protesten...

Que el Fòrum no va moure el món és evident. No va arribar a ser res que fóra raonable de seguir des d’una perspectiva global. Però, tot i amb això, no és pas aquest el fracàs que el marcarà. El fracàs que el marcarà crec que és el de casa. El Fòrum volia seguir el model Maragall i ser un aparador de projecció de futur de l’alcalde Clos. No era estrany trobar personatges importants a la Casa Gran que donaven per fet que després del Fòrum serien imparables. Amb la perspectiva dels mesos passats relacionar el Fòrum amb el Carmel no és raonable, però és inevitable. La Barcelona de disseny no aixeca el vol i la Barcelona real s’enfonsa, que diu Manuel Delgado.
S’enfonsa enmig de la perplexitat d’una casta de polítics acostumats a la festa, a l’esdeveniment gros i a les marques de disseny com una forma de govern. I segurament que és això la cosa més interessant de tot plegat. Des d’aquell dia a Maria Cristina, on Maragall feia saltirons, fins a avui, a tot, s'hi ha valgut, en el nom d’una Barcelona pretesament encisadora, cosmopolita i més plus que cap altra ciutat. Però, si aquella eufòria olímpica va obrir una etapa, segurament que el silenci d’ahir la tanca. Ara ja saben que no es pot vendre fum d'una manera permanent. I noten com cou el fracàs..., per més ben dissenyat que siga.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet