Dos anys de violència. Dos anys de guerra.

Avui fa dos anys justos que les bombes varen començar a caure, de nou, sobre Bagdad. Poques setmanes després, molts deuen recordar-se’n, es va organitzar aquell numeret de la caiguda de l'estàtua de Saddam, que volia simbolitzar la fi de la guerra. Fet i fet, tanmateix, dos anys després el resultat és un caos institucional i civil notabilíssim, una economia encara més trinxada, i molta violència, tanta com en puguem imaginar. Guerra, de fet.

Els Estats Units varen atiar i dirigir una guerra il·legal. Bàsicament per motius econòmics. No els va importar gens de falsejar la realitat fins a extrems desconeguts. I segurament que ho varen fer perquè els ‘neocons’ que dirigeixen (encara avui) el govern Bush es pensaven que la victòria seria fàcil, senzilla i ràpida. S'equivocaren. I de ple. El problema és que dos anys després ningú no sap què fer-ne, de l'Irac, i la preocupació de la comunitat internacional pel descontrol que s'hi ha establert, creix més i més. Fins al punt de creure que, ara mateix, més que no pas dedicar-nos a continuar criticant els americans per tot quant han fet aquests dos anys, més valdria que ens concentràrem tots plegats a cercar com es pot resoldre aquest desficaci. I la solució no pot pas consistir, com és obvi, en l'acceptació, i per tant legitimació, de les il·legalitats comeses pels Estats Units i la Gran Bretanya, ans ha d’apuntar al futur, sobretot i per al bé de tothom.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet