Un trinquet no és un frontó

Al frontó i al trinquet, s'hi juga a pilota a mà. Qui ho conega poc, es podria arribar a pensar que són esports molt semblants. Però no tenen res a veure. Al frontó els jugadors tiren la pilota a la paret. Si volen, fins i tot poden jugar-hi sols, sense que ningú els moleste. Al trinquet, en canvi, hi ha equip vermell i equip blau, corda al mig, escala i galeria. Al trinquet, no s'hi pot jugar sol i, per tant, sempre hi ha qui guanya i sempre hi ha qui perd, fins i tot als entrenaments.
Quant a l'estatut, hi ha qui no vol assabentar-se que allò que era previst que tinguera forma de frontó és ara un magnífic trinquet. I que el joc, al trinquet, és molt més espectacular i bonic, precisament perquè no pots limitar-te a passar el temps: o guanyes o et tomben.
Aquest estatut va nàixer contra el PP. I contra CiU, que no havia acceptat la reforma abans perquè es trobava sotmesa al PP (dit a la manera de la propaganda oficial). Aquest havia de ser, doncs, un estatut inaplicablement perfecte. Un cadàver bellíssim i útil que arraconara els successors d'Aznar i atenallara els de Pujol. Un frontó mecànic. Pilota a la paret i rebot. Pilota a la paret i rebot.
Des del 14-M sabem, tanmateix, que el frontó s'ha tornat un trinquet. Inservible, doncs, per al joc que hi volien jugar. Es podria aprofitar l'avinentesa per a millorar l'espectacle. Però han anat passant els mesos i simplement som on érem, o pitjor. Ahir la partida va arrossegar avall una altra institució: adéu al Consell Consultiu. Han votat allò que ja sabíem que votarien, seguint les ordres que ja sabíem i amb la docilitat que ja sabíem. I el pitjor del cas és que, políticament, el dictamen no val res. Som on érem: gràcies als regals quatre contra tres per comptes de tres contra quatre. Però on érem. I la pilota enlaire.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet