Llacets blaus

El dia que ETA va assassinar Miguel Angel Blanco les cadenes de televisió van canviar el logotip per un llaç blau. I la immensa majoria dels diaris en van posar un a la capçalera, alhora que polítics de tots els colors se'l penjaven a la jaqueta. Va ser el paroxisme de la negació de la política. El sentimentalisme va substituir l'anàlisi, o per a ser més exactes, va anul·lar l'anàlisi. Jo vaig escriure aleshores que no em posaria mai cap llaç blau perquè, quan en política hom juga amb la irracionalitat, aquesta tan sols porta a més irracionalitat. Que és on som ara.

El llaç blau volia impedir el pensament: dirigir la massa hipnòtica i impedir el debat. Doncs bé, hi hem arribat: ara el llaç blau és i serà el símbol bel·ligerant del PP contra el PSOE i contra tots els qui no pensem com ells. Un símbol reforçat per una legitimitat que l'esquerra li va brindar frívolament, sense adonar-se que la dreta l'hi giraria contra el dia que li convinguera. I eixe dia ja ha arribat.

Al PP, no l'interessa que s'acabe ETA. Si l'interessara, abonaria el procés de pau. Al PP, no l'interessa ser lleial al govern de torn, ni l'ha interessat mai (en això els qui s'equivocaven eren els altres, que es pensaven que si ells eren fidels els respondrien amb fidelitat). Al PP, no l'interessa la constitució ni, encara menys, la llibertat. El PP mai de la vida no ha tingut actituds conseqüents i responsables en la lluita antiterrorista i sempre l'ha tractada com un instrument, adés de la seua política electoral, adés per a fer créixer el nacionalisme espanyol més cridaner i intransigent. Tots sabem, per exemple, que va denunciar el GAL no perquè foren contraris als seus mètodes, sinó perquè era una arma perfecta contra Felipe, per a fer fora Felipe.

I malgrat això, o sabent-ho, sempre hi ha hagut un sector de l'esquerra que, d'una manera absolutament inconscient, s'ha sentit obligat a flirtejar amb el PP, s'ha sentit cridat a repetir com l'eco el llenguatge populista del PP, ha cregut, potser, que calmaria la bèstia comportant-se com una bèstia. Zapatero, a l'oposició, va aprovar una llei de partits alarmantment antidemocràtica i va donar suport a Aznar, a Aznar!!, en tot allò que aquest pensava i proclamava en matèria antiterrorista. Es va equivocar fent això. I ara que és president ho paga.

Perquè és bastant possible que Zapatero crega avui que és fonamental que ETA s'acabe i que considere que un objectiu com aquest sols es pot aconseguir per la via del diàleg polític, després de la pressió policíaca (com sap tothom que tinga un mínim coneixement de com s'acaben grups com aquest). I és més que probable que, això, ja ho pensara Zapatero quan es penjava el llacet blavet i repetia les proclames aznaristes al peu de la lletra, quan proposava d'il·legalitzar la mateixa Batasuna que ara necessita que siga legal per a poder avançar cap a la pau.

Si en aquell moment, en la voràgine dels llacets blaus, d'il·legalitzacions i de posicions de força irreductible, el PSOE haguera marcat una estratègia pròpia, basada en la preeminència de la raó i de la política, avui podria oposar-se amb eficàcia a l'atac brutal, esbojarrat i totalment injustificat que rep de les files populars. Un atac absolutament immoral i indigne d'una força política democràtica.

Però no va saber fer això, ans va preferir de sumar-se a les campanyes que propugnaven la visceralitat contra la raó, la sensibleria contra l'anàlisi política. Va jugar amb foc i contribuí a fer entrar la irracionalitat i el crit en la lluita contra ETA, allà on calia més seny i més política. Conseqüència d'això? Que dissabte milions de llaços blaus tornaran al carrer, però aquesta vegada ja no seran contra ETA, sinó contra el PSOE, convertit per la caricatura del PP en poc menys que en un escamot etarra.

M'agradaria pensar, però no hi confie, que el PSOE aprendrà la lliçó. I que encara no és massa tard.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet