Opinió
-
La lliçó Echevarria
Vicent Partal
21.10.2005
-
Dit a la manera de Tony Blair
Vicent Partal
20.10.2005
-
Tot llegint el diccionari
Vicent Partal
19.10.2005
-
'Se partió en Nicaragua...'
Vicent Partal
18.10.2005
-
I com és que la crisi arriba ara?
Vicent Partal
17.10.2005
-
Pinter i la llengua de les muntanyes
Vicent Partal
14.10.2005
-
Mesclats
Vicent Partal
13.10.2005
-
Una diferència entre política i ciència
Vicent Partal
12.10.2005
-
El banc, l'exèrcit, l'església... qui més?
Vicent Partal
11.10.2005
-
El PSPV no s'espavila
Vicent Partal
10.10.2005
-
Ja en parlarem, Zapatero
Vicent Partal
07.10.2005
-
El .ct no pot ser la torna
Vicent Partal
06.10.2005
-
Aquell xiquet
Vicent Partal
05.10.2005
Vicent Partal
25.05.2004
Ara va de bo
L'ex-president dels Estats Units Ronald Reagan solia dir que la magnitud del pressupost i la distribució que se'n feia no tenien res a veure amb la intencionalitat política del govern. S'equivocava o feia trampa. I tant com hi tenen a veure! El pressupost anual és la política amb majúscules i un govern no exerceix com a tal fins que no decideix on van a parar els doblers de la gent.
Ahir el govern tripartit va presentar els seus primers pressupostos. Són de lectura complicada perquè són els primers que fan, perquè sols valen per a mig any i perquè els pressupostos d'un govern de coalició i els d'un govern més unitari tenen una diferència substancial: als governs de coalició tothom mirar d'estirar tant com pot cap a casa i al final l'equilibri intern arriba a ser quasi tan important com la definició ideològica. Això no ens hauria d'afectar, als ciutadans, però potser per aquestes coses ahir no era estrany de veure resignats consellers de partits diversos. Segurament que tots són conscients que pel camí han quedat algunes promeses i que aquest pressupost no és cap capgirament radical. Però sí que ha permès d'arribar definitivament a la frontera de les excuses. A partir d'ara les decisions ja no es podran justificar pel passat heretat. La política, ara, va de bo.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015