Opinió
-
La lliçó Echevarria
Vicent Partal
21.10.2005
-
Dit a la manera de Tony Blair
Vicent Partal
20.10.2005
-
Tot llegint el diccionari
Vicent Partal
19.10.2005
-
'Se partió en Nicaragua...'
Vicent Partal
18.10.2005
-
I com és que la crisi arriba ara?
Vicent Partal
17.10.2005
-
Pinter i la llengua de les muntanyes
Vicent Partal
14.10.2005
-
Mesclats
Vicent Partal
13.10.2005
-
Una diferència entre política i ciència
Vicent Partal
12.10.2005
-
El banc, l'exèrcit, l'església... qui més?
Vicent Partal
11.10.2005
-
El PSPV no s'espavila
Vicent Partal
10.10.2005
-
Ja en parlarem, Zapatero
Vicent Partal
07.10.2005
-
El .ct no pot ser la torna
Vicent Partal
06.10.2005
-
Aquell xiquet
Vicent Partal
05.10.2005
Vicent Partal
14.05.2010
Una por argentina
És evident que la 'festa' espanyola s'ha acabat. Europa i els Estats Units han imposat dures mesures econòmiques al govern de Zapatero, que poca cosa més pot fer sinó obeir. La situació és delicada i difícil, seriosa. També perquè hi ha moltes ombres en l'horitzó.
Allò que hi ha en crisi, que Europa i els Estats Units qüestionen, és el model mateix de creixement espanyol. En aquest sentit cal ser clars: no és una responsabilitat dels governs de Zapatero únicament. Però ningú no dubta que la frivolitat irresponsable de l'actual primer ministre espanyol ha agreujat la situació fins a límits intolerables.
I és cert també que la situació de l'estat espanyol no és (encara) la grega. Precisament perquè no ho és, ens imposen aquesta duresa nova, l'ajust greu i sever, que el govern espanyol va anunciar ahir. És la darrera possibilitat de no arribar a ser com Grècia, i més val que no hi arribem. Entre més coses, perquè, les mesures que es proposen, no acabe de veure-les clares.
No sóc un expert en economia, però una certa lògica em porta a desconfiar d'una recepta que predica de reduir l'economia per eixir de la recessió. Potser sí que és la millor manera ara mateix, vist que ningú no proposa que Grècia abandone l'euro i renegocie tota sola el seu deute. Però em fa por el record d'unes mesures semblants implantades a l'Argentina el 1998 i que s'hagueren d'abandonar al cap de tres anys, després d'haver posat un terç de la població en el llindar de la pobresa més concreta i real.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015