Opinió
-
La lliçó Echevarria
Vicent Partal
21.10.2005
-
Dit a la manera de Tony Blair
Vicent Partal
20.10.2005
-
Tot llegint el diccionari
Vicent Partal
19.10.2005
-
'Se partió en Nicaragua...'
Vicent Partal
18.10.2005
-
I com és que la crisi arriba ara?
Vicent Partal
17.10.2005
-
Pinter i la llengua de les muntanyes
Vicent Partal
14.10.2005
-
Mesclats
Vicent Partal
13.10.2005
-
Una diferència entre política i ciència
Vicent Partal
12.10.2005
-
El banc, l'exèrcit, l'església... qui més?
Vicent Partal
11.10.2005
-
El PSPV no s'espavila
Vicent Partal
10.10.2005
-
Ja en parlarem, Zapatero
Vicent Partal
07.10.2005
-
El .ct no pot ser la torna
Vicent Partal
06.10.2005
-
Aquell xiquet
Vicent Partal
05.10.2005
Vicent Partal
23.03.2006
El procés de pau basc té el guió escrit
Els processos de pau no apareixen mai perquè sí ni s'obren d'una manera màgica. Els conflictes importants duren dècades i comencen a resoldre’s quan és una evidència assumida pels contendents que ningú no pot guanyar; quan, més enllà de la retòrica del dia a dia, ja se sap que no hi haurà vencedors ni vençuts, ni que el contenciós durara una generació, dues o tres més.
Quan passa això, normalment, uns i altres comencen a pensar en l’eixida possible d'un conflicte que ningú no pot aguantar permanentment durant dècades. I aleshores s'obre un pre-procés, normalment informal, en què no hi ha contactes directes, però sí d'indirectes. Uns i altres van temptejant discretament quins serien els punts d’acord i comença a dibuixar-se el full de ruta que l’acord seguirà. Un full de ruta en què els dos contendents accepten que hauran de cedir una part dels objectius maximalistes, però en què, normalment, la part dominadora es veu obligada a cedir més, com siga que, habitualment, el conflicte té l'origen en la sensació d’opressió que viu un contingent prou significatiu de l’altra part. Tan significatiu que ha pogut mantenir la pugna durant dècades.
Únicament quan el full de ruta és clar comença el procés de pau, que és lent i que demana un marge de maniobra a tothom, perquè cada part puga vendre a la seua clientela la nova situació i evitar tensions innecessàries. Normalment dura anys.
En un procés de pau, quan s’ha arribat en aquest punt, sempre se sap com s’acabarà. La qüestió és com arribar a aquest final.
Per exemple, tots sabem que Palestina i Israel seran dos estats independents que compartiran Jerusalem com a capital. O que el govern britànic es retirarà d’Irlanda, però que retindrà poders de tutela sobre la comunitat unionista del nord.
En el cas basc, el full de ruta diu que hi haurà dos processos paral·lels: una negociació entre ETA i el govern espanyol per a parlar dels presos, en què ETA renuncia a parlar de política. I una mesa de partits bascos, tots, que dibuixaran en un full en blanc un nou esquema institucional basc. Esquema que els bascos rubricaran via referèndum i que acceptaran tant ETA com el govern espanyol.
Ahir Zapatero i Ibarretxe van parlar respectant tothora aquest full de ruta. Prova que anem bé.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015