Opinió
-
La lliçó Echevarria
Vicent Partal
21.10.2005
-
Dit a la manera de Tony Blair
Vicent Partal
20.10.2005
-
Tot llegint el diccionari
Vicent Partal
19.10.2005
-
'Se partió en Nicaragua...'
Vicent Partal
18.10.2005
-
I com és que la crisi arriba ara?
Vicent Partal
17.10.2005
-
Pinter i la llengua de les muntanyes
Vicent Partal
14.10.2005
-
Mesclats
Vicent Partal
13.10.2005
-
Una diferència entre política i ciència
Vicent Partal
12.10.2005
-
El banc, l'exèrcit, l'església... qui més?
Vicent Partal
11.10.2005
-
El PSPV no s'espavila
Vicent Partal
10.10.2005
-
Ja en parlarem, Zapatero
Vicent Partal
07.10.2005
-
El .ct no pot ser la torna
Vicent Partal
06.10.2005
-
Aquell xiquet
Vicent Partal
05.10.2005
Vicent Partal
19.07.2005
És possible de refer la transició?
Amnistia és una associació difícil d'entendre. A vegades ha callat tortures i maltractaments, amb l'excusa que la secció espanyola no pot parlar de les coses que passen a Espanya. Ara, en canvi, no té la menor dificultat a reclamar que es faça un judici al franquisme, que es reconsidere el pacte de la transició, que portava a l'oblit i al silenci, per assegurar el pas a la democràcia. Aquesta vegada no ha callat. I aquesta vegada hi estic d'acord.
Fa trenta anys que es va acabar el franquisme. Amnistia calcula que, sota aquell règim, van desaparèixer, si més no, trenta mil persones. Desapareguts que cal afegir als milers d'assassinats, des de Companys a Puig Antich, i als milions de represaliats. És molt de patiment, que trenta anys després encara viu soterrat. Però no ens enganyem: la transició es va fer com es va fer perquè els demòcrates no tenien prou força per a canviar de règim. Aquesta és la raó final del silenci. Ells, començant pel rei que Franco va nomenar, eren més forts. Si ara som més forts nosaltres, potser sí que és l'hora de canviar.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015