Opinió
-
Mirar la realitat de cara
Vicent Partal
08.11.2005
-
Toni Mestre
Vicent Partal
07.11.2005
-
Com a mínim que siga per allò que som
Vicent Partal
04.11.2005
-
La força de la unitat
Vicent Partal
03.11.2005
-
Retallar amb classe
Vicent Partal
03.11.2005
-
Atents a Zapatero
Vicent Partal
02.11.2005
-
Ben-Ami té dret a parlar
Vicent Partal
29.10.2005
-
L'anècdota i el fet
Vicent Partal
28.10.2005
-
Trenta anys després
Vicent Partal
27.10.2005
-
Amb Xirinacs, ara
Vicent Partal
26.10.2005
-
Palau Aventura
Vicent Partal
26.10.2005
-
Milhomes Zapatero
Vicent Partal
25.10.2005
-
Qui parla en nom dels valencians?
Vicent Partal
24.10.2005
Vicent Partal
19.11.2007
Una lliçó
Helmut Kohl, que va ser un dels cancellers alemanys més rotunds, acaba de treure al carrer un nou volum de les seues memòries. I hi explica una cosa que ja ens pensàvem que havia anat així, però que sona molt grossa en boca seua: que els dirigents de la República Federal Alemanya van improvisar quan van veure que la reunificació era possible. O dit d'una altra manera: que van agafar al vol l'oportunitat i la van fer possible. Que no sabien on anaven ni què passaria, però que volien que passàs i que segurament per això, diu, la van fer possible. Tota una lliçó que faríem bé d'escoltar.
Els grans esdeveniments de la vida dels països, de fet, gairebé sempre arriben així. La normalitat s'arrossega mandrosa i va esllanguint el pensament i l'acció. Crea una inèrcia pesada. Però la sorpresa cal que t'agafe preparat. I aleshores és quan entra en acció l'audàcia i la convicció que fan possible un canvi de dimensions gegantines. Hi ha moments, són aquests, en què els dubtes juguen contra teu i el teu país i en què la capacitat de desaprendre allò que has après esdevé un gran valor per a canviar el ritme i desfer la teranyina de la mandra i el conformisme i, així, poder volar alt, sense por.
Alemanya ho va saber fer, això quan calia, ho acaba d'explicar i certificar Helmut Kohl. Enmig d'una confusió notable i monumental. La nit que va caure el mur de Berlín em recorde pensant i dient que passava això, però que era impossible. Tot amb tot, els polítics alemanys, i ell el primer, ho van fer possible. No amb una estratègia premeditada, ni amb un pla pactat, acordat, consolidat. Ho van fer possible la visió i l'entusiasme i la capacitat de guanyar i de consolidar, enmig de la sorpresa dels altres, sense por de què passaria, si allò no funcionava. Una lliçó, sí, una autèntica lliçó de política.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015