Camps i Clos

El PP valencià continua la croada contra la llengua que parlem els valencians. Ara ha decidit de tancar les emissions de TV3 al País Valencià. Camps prossegueix, doncs, el camí que han trepitjat gairebé tots els presidents valencians. Lerma (PSOE) ja va fer mans i mànigues per tancar-la. I després Zaplana i ara Camps (PP) s'hi han sumat. Únicament se salva el que ho va ser uns pocs mesos i que ja no recorde ni com se deia, tant se val.

Si voler tancar TV3 era aberrant al segle passat, en aquest segle de revolucions digitals, de televisions sense fronteres, d'internets i de continguts de tota mena eixint pels descosits és encara pitjor. Però posa en relleu l'odi a la llengua dels valencians, la catalana, que el PP porta al codi genètic i l'obseqüència vergonyant del PSOE respecte del PP quan toca parlar dels valencians. Perquè, tot aquest cafarnaüm, el resoldria en un minut Joan Clos, recordant que el PP no pot tancar una freqüències que no són seues. Però per resoldre un problema de primer has de voler-lo resoldre. I no és el cas.

Fa vint anys un canal de televisió era molt. N'hi havia dos i el tercer era el tercer. I si a més era tan espectacular com la TV3 d'aleshores, representava a casa nostra una entrada lluminosa i enlluernadora alhora. Avui un canal ja és poca cosa. En tenim dotzenes i tenim el YouTube i la televisió IP i els satèl·lits i no sé quantes coses més. Des de Nàquera, si volen, poden veure amb facilitat la televisió de l'Iran o un programa en llengua gal·lesa de la Patagònia. Prohibir TV3 en aquest context, com diuen els anglesos, 'speaks volumes' (parla com un llibre obert, com si diguérem). És ràbia, pura ràbia visceral. Tot fetge. És com traslladar a acció aquella foto de les banderes espanyoles com una mar pels carrers de Madrid. Al crit d'Espanya, Espanya contra la TV3, a València i a Mallorca que és on fa mal de veritat als cadells de l'aznarisme.

Però allò que no s'entén és que el PSOE, a qui tan poc li costa de barallar-se amb el PP per qualsevol coseta, en aquest punt hi vagi tant d'acord. Montilla va enganyar Acció Cultural per afavorir la Sexta. D'acord. Però no els costaria tant de tenir un gest, un detall, i salvar la cara per a la posteritat. El PSOE no hi guanya res fent-se còmplice del tancament ordenat pel PP i, en canvi, guanyaria punts en la seua guerra particular contra el PP, si s'erigira en defensor de la llibertat i dels drets de les minories. Zapatero fins i tot es podria apuntar un gol fàcil en favor de la cultura catalana. Clos tampoc no hi guanya res. Pla no hi guanya res. L'única que hi guanya és la intransigència feixistoide dels del PP. Llavors què? Quina és la raó última d'aquesta complicitat?

Conten que una volta Churchill va dir que, per a ell, hauria estat un gran fracàs personal no tenir enemics: 'Solament quan tens enemics saps que fas una cosa realment important, ben feta i que poses en perill la seua comoditat, els seus privilegis i els seus interessos.' Ara! Allò que uneix Clos i Camps és la por del valencianisme i la capacitat que té de crear tossudament, per més que des de la mort de Franco s'haja fet de tot perquè no passem de ser una província còmoda i dòcil. I no poden. I no poden.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet