Opinió
-
Mirar la realitat de cara
Vicent Partal
08.11.2005
-
Toni Mestre
Vicent Partal
07.11.2005
-
Com a mínim que siga per allò que som
Vicent Partal
04.11.2005
-
La força de la unitat
Vicent Partal
03.11.2005
-
Retallar amb classe
Vicent Partal
03.11.2005
-
Atents a Zapatero
Vicent Partal
02.11.2005
-
Ben-Ami té dret a parlar
Vicent Partal
29.10.2005
-
L'anècdota i el fet
Vicent Partal
28.10.2005
-
Trenta anys després
Vicent Partal
27.10.2005
-
Amb Xirinacs, ara
Vicent Partal
26.10.2005
-
Palau Aventura
Vicent Partal
26.10.2005
-
Milhomes Zapatero
Vicent Partal
25.10.2005
-
Qui parla en nom dels valencians?
Vicent Partal
24.10.2005
Vicent Partal
08.03.2007
Llacets blaus
El dia que ETA va assassinar Miguel Angel Blanco les cadenes de televisió van canviar el logotip per un llaç blau. I la immensa majoria dels diaris en van posar un a la capçalera, alhora que polítics de tots els colors se'l penjaven a la jaqueta. Va ser el paroxisme de la negació de la política. El sentimentalisme va substituir l'anàlisi, o per a ser més exactes, va anul·lar l'anàlisi. Jo vaig escriure aleshores que no em posaria mai cap llaç blau perquè, quan en política hom juga amb la irracionalitat, aquesta tan sols porta a més irracionalitat. Que és on som ara.
El llaç blau volia impedir el pensament: dirigir la massa hipnòtica i impedir el debat. Doncs bé, hi hem arribat: ara el llaç blau és i serà el símbol bel·ligerant del PP contra el PSOE i contra tots els qui no pensem com ells. Un símbol reforçat per una legitimitat que l'esquerra li va brindar frívolament, sense adonar-se que la dreta l'hi giraria contra el dia que li convinguera. I eixe dia ja ha arribat.
Al PP, no l'interessa que s'acabe ETA. Si l'interessara, abonaria el procés de pau. Al PP, no l'interessa ser lleial al govern de torn, ni l'ha interessat mai (en això els qui s'equivocaven eren els altres, que es pensaven que si ells eren fidels els respondrien amb fidelitat). Al PP, no l'interessa la constitució ni, encara menys, la llibertat. El PP mai de la vida no ha tingut actituds conseqüents i responsables en la lluita antiterrorista i sempre l'ha tractada com un instrument, adés de la seua política electoral, adés per a fer créixer el nacionalisme espanyol més cridaner i intransigent. Tots sabem, per exemple, que va denunciar el GAL no perquè foren contraris als seus mètodes, sinó perquè era una arma perfecta contra Felipe, per a fer fora Felipe.
I malgrat això, o sabent-ho, sempre hi ha hagut un sector de l'esquerra que, d'una manera absolutament inconscient, s'ha sentit obligat a flirtejar amb el PP, s'ha sentit cridat a repetir com l'eco el llenguatge populista del PP, ha cregut, potser, que calmaria la bèstia comportant-se com una bèstia. Zapatero, a l'oposició, va aprovar una llei de partits alarmantment antidemocràtica i va donar suport a Aznar, a Aznar!!, en tot allò que aquest pensava i proclamava en matèria antiterrorista. Es va equivocar fent això. I ara que és president ho paga.
Perquè és bastant possible que Zapatero crega avui que és fonamental que ETA s'acabe i que considere que un objectiu com aquest sols es pot aconseguir per la via del diàleg polític, després de la pressió policíaca (com sap tothom que tinga un mínim coneixement de com s'acaben grups com aquest). I és més que probable que, això, ja ho pensara Zapatero quan es penjava el llacet blavet i repetia les proclames aznaristes al peu de la lletra, quan proposava d'il·legalitzar la mateixa Batasuna que ara necessita que siga legal per a poder avançar cap a la pau.
Si en aquell moment, en la voràgine dels llacets blaus, d'il·legalitzacions i de posicions de força irreductible, el PSOE haguera marcat una estratègia pròpia, basada en la preeminència de la raó i de la política, avui podria oposar-se amb eficàcia a l'atac brutal, esbojarrat i totalment injustificat que rep de les files populars. Un atac absolutament immoral i indigne d'una força política democràtica.
Però no va saber fer això, ans va preferir de sumar-se a les campanyes que propugnaven la visceralitat contra la raó, la sensibleria contra l'anàlisi política. Va jugar amb foc i contribuí a fer entrar la irracionalitat i el crit en la lluita contra ETA, allà on calia més seny i més política. Conseqüència d'això? Que dissabte milions de llaços blaus tornaran al carrer, però aquesta vegada ja no seran contra ETA, sinó contra el PSOE, convertit per la caricatura del PP en poc menys que en un escamot etarra.
M'agradaria pensar, però no hi confie, que el PSOE aprendrà la lliçó. I que encara no és massa tard.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015