Opinió

 

<142/169>

Vicent Partal

17.01.2006

L'agressivitat del PP

Ahir un senador del PP va dir que Zapatero havia entrat al Congrés amb un tren de rodalies (de l'11-M) com Tejero ho havia fet amb pistoles. I ja la tenim armada. És una rucada monumental, però no pas gaire més que les comparacions del cap dels jutges, o que les amenaces sedicioses dels militars, o que els brams feixistoides del Losantos. N'hi ha que sembla que se'n sorprenguen ara, com si tot allò que hem aguantat nosaltres no fóra res, i s'han irritat per la insinuació que ZP siga un trampós. Però què esperen, si ells mateixos callen quan la COPE diu que el govern de la Generalitat catalana és nacional-socialista?

El País, per exemple, anava excitat cosa d'allò més, ahir. Amb raó, és clar que sí. Però no era pas aquesta la seua actitud dissabte, quan, per comptes de criticar els sediciosos i la COPE, disparava amb mala bava contra l'Avui i Iu Forn. I la pregunta és: on hi ha la diferència ? Allò que va dir ahir aquest senador que representa els territoris actualment espanyols de l'Àfrica no és, ni en la intencionalitat ni en la forma, gens diferent de les campanyes que des de fa mesos, i amb qualsevol excusa, hem d'aguantar ací. I 'ells' (amb les cometes que va popularitzar Fuster) callaven. Callaven o fins i tot se sumaven al cor. Ja està bé, doncs, que ara els coga i s'hagen de gratar. Vejam si d'aquesta manera arriben a veure la cara monstruosa del PP i tot. I potser s'adonaran, aleshores, que hi ha coses en les quals els espanyols reformistes (ai!) haurien d'aliar-se amb nosaltres sincerament, i no sols quan els convé, a ells. És a dir, sols quan no hi ha en joc la idea imperial d'Espanya ('Ej-panya, Iu...').

Mail Obert