Opinió
-
No
Vicent Partal
23.01.2006
-
Comencem a anar bé
Vicent Partal
21.01.2006
-
La primera victòria de Trias
Vicent Partal
20.01.2006
-
Salamanca
Vicent Partal
19.01.2006
-
Nació és més que una paraula
Vicent Partal
18.01.2006
-
L'agressivitat del PP
Vicent Partal
17.01.2006
-
De Pla a Morera
Vicent Partal
16.01.2006
-
Al carrer, també
Vicent Partal
13.01.2006
-
Islamistes
Vicent Partal
12.01.2006
-
CiU i ERC, però junts
Vicent Partal
10.01.2006
-
És la constitució espanyola, que cal reformar
Vicent Partal
09.01.2006
-
No hi haurà acord, de moment
Vicent Partal
30.12.2005
-
Toc d'atenció per les seleccions
Vicent Partal
29.12.2005
Vicent Partal
18.09.2008
.bcn, així no
Fa temps que l'Ajuntament de Barcelona treballa discretament per aconseguir un domini d'internet .bcn. Hi ha ciutats que volen dominis municipals i, si mai arriben, Barcelona no n'hauria de restar al marge. Però en cap de les ciutats que el demanen no és l'Ajuntament qui encapçala la iniciativa, sinó la societat civil, com ja va passar amb el .cat. Això estalvia problemes polítics com el que va esclatar ahir quan CiU i ERC es van alarmar en adonar-se que el .bcn es presentava com un domini contra el .cat. Si fóra així, molts dels qui en principi no veiem cap raó per a oposar-nos-hi, no el podríem acceptar.
Cal aclarir, primer de tot, que tot això és lluny. No hi ha res encara, fora de la voluntat expressada per col·lectius d’algunes ciutats que voldrien que l'ICANN aprovés una mena de domini especial per a les grans àrees metropolitanes. L'ICANN ni tan sols ha començat a parlar-ne. I per tant, en un horitzó temporal important, no hi ha la possibilitat d'un .bcn. És clar que es podria aconseguir aquest sufix per la via dels nous dominis patrocinats, la mateixa que es va fer servir amb èxit amb el .cat, però tampoc en aquest cas no hi ha dates a la vista. Malgrat això, l'Ajuntament de Barcelona ja hi ha invertit esforços i recursos.
Sobre el paper la idea del .bcn és lògica i bona. Si hi ha ciutats dels món que tenen un domini propi, per què no Barcelona? Igual que vam ser els primers a tenir un domini cultural, seria bo que fórem dels primers a tenir un domini ciutadà. Però, lamentablement, la primera aparició pública del possible nou domini s’ha fet envoltada de polèmica perquè el PP ha demanat sense embuts que servís per substituir el .cat. I el PSC, que encara no ha implantat plenament el .cat a les webs municipals, no ha esquivat la trampa popular. CiU i ERC, aleshores, han avisat ràpidament que, si el .bcn era un subterfugi per a amagar el .cat, no hi havia res a discutir.
Fer un judici d’intencions sempre és difícil. Les poques vegades que he sentit parlar del .bcn, i sempre d’una manera indirecta, la voluntat de conciliar-lo amb el .cat semblava clara, però no és aquest el missatge que va emergir ahir. Més aviat semblava que es repetia la vella cançoneta d'una certa Barcelona contra una certa Catalunya que jo em pensava que havia quedat arraconada després d'haver-la emprat durant tants anys els socialistes contra la Generalitat governada per CiU. A l'Ajuntament de Barcelona, donant suport al .bcn, hi ha gent molt valuosa, que va fer un gran servei al .cat quan va ser necessari i que no ha de demostrar res. Però no són sols, com posà en evidència, hàbilment i intencionada, el PP.
Potser per això la solució d’un bon desplegament del .bcn , no està, precisament, en l'Ajuntament. El .cat va ser obra de la societat civil, amb el suport més que eficaç i correcte de la classe política, concretament també del PSC, però sempre amb organitzacions i associacions respectades al capdavant del procés i dirigint-lo. El .bcn podria tornar a ser això, si l'Ajuntament no es tancava en banda, com tants cops ha fet, i no intentava controlar-ho al preu que fos. Una opció que, a més, seria coherent amb les ciutats que volen un domini propi i presenten propostes que mai no encapçala, sinó a Barcelona, l'ajuntament corresponent.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015