Xarnego?

Jordi Sevilla s'ha equivocat soltant l'expressió 'xarnego' per dir que José Montilla no podia aspirar a presidir la Generalitat. L'expressió 'xarnego' (i l'equivalent valenciana 'xurro') han estat bandejades, per sort, del diccionari polític del país. Però Jordi Sevilla no s'equivoca sols en l'expressió. També s'erra en la sentència. Montilla podria ser president. I si no arriba a ser-ho no serà pas pel seu origen. Serà perquè el PSC ha esmerçat quinze anys alimentant la candidatura de Maragall i ara que no li agrada s'adona que ni té recanvi ni temps de preparar-ne cap.

En aquests quinze anys, però sobretot aquests cinc o sis darrers, el PSC ha fet una operació política extraordinària. A l'epicentre del pujolisme no podia cap manera traure's del damunt la imatge de 'foraster', ni posant al davant de les llistes els més nacionalistes dels seus militants. La pujada del PP i la crispació que va desfermar li donaren una oportunitat d'or: promoure una unitat dels partits catalans que l'afavoria més que no cap altre partit, perquè el posava al sac dels 'de casa'. I ho va aprofitar a la perfecció. Va ser una operació brillant, magnífica. Una gran demostració d'estratègia política.

Però el mal del PSC és que li costa molt d'aguantar en aquesta posició i que no té referents personals, candidats, que puguen ser percebuts pel votant com alguna cosa més que un satèl·lit del PSOE. Maragall té alguna cosa que el fa aparèixer diferent. Montilla, no. Ni Manuela de Madre. Ni Corbacho... Antoni Castells o Jordi Valls també podrien tenir aquesta cosa, però necessitarien una inversió d'anys abans de ser candidats amb garanties. I no sembla que el partit hi estiga disposat.

És ací on crec que té raó Sevilla, però ho diu malament. Jo crec que és molt difícil que algú guanye la presidència de la Generalitat si no és percebut com un polític no sucursalista (ara i em sembla que per uns quants anys); si no se li aprecia una capacitat de no dependre totalment d'allò que diuen a Madrid. Crec que el país vota a la Generalitat (de dalt) en aquesta clau. I és en això que falla Montilla. No és que haja nascut ací a allà. És que no és creïble com a president de la Generalitat (com tampoc no ho seria Borrell, per més que haja nascut ací).

Si, al damunt, el PSC actua com ha actuat aquestes darreres setmanes (desapareixent completament quan es posa a manar el PSOE), molt difícil els serà de trobar un candidat adequat i creïble a la presidència de la Generalitat. Ep!, tot això en el cas que, finalment, decidiren que Maragall ja no val, per més que siga l'únic a qui poden encomanar-se ara mateix...

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet