Islamistes

La meua desconfiança en l'Audiència Nacional i la llei antiterrorista espanyoles és crònica i coneguda. Accepte, per tant, que potser no tinc raó. Però no em puc estar de dir que tantes detencions de presumptes islamistes armats em té desconcertat i em fa estar en guàrdia. No dic que no n'hi puguen haver, d'islamistes armats a les nostres ciutats. No. Demane, simplement, si n'hi ha tants, o si l'Audiència practica la seua coneguda tàctica de detenir a l'engròs. Un correu d'uns lectors de Sants, per exemple, m'avisava ahir de la seua preocupació per la indefensió dels que foren detinguts el mes de juliol: n'hi ha que encara no se sap de què els acusen.

Són els de la famosa 'operació Tigris', en què també detingueren el masover d'un fill de Jordi Pujol. Ja ha passat mig any i, segons que denuncien els familiars, la majoria dels detinguts encara es troben en presó preventiva, el sumari continua secret, molts ignoren les proves incriminatòries i les acusacions concretes. Simplement, ningú no en parla. Ompliren titulars de diaris i televisions i després han caigut en el silenci més espès.

Passarà igual amb l'operació d'aquesta setmana? Les coses que s'han explicat em semblen complicades d'interpretar. Em diuen que hi ha un carnisser de Vilanova i la Geltrú amb contacte directe amb la cúpula d'al-Qaida, amb al-Zarqawi, i que és el responsable d'enviar a l'Irac suïcides... Més enllà de desafortunadíssimes anècdotes (com la d'explicar, com si això volguera dir res, que mirava al-Jazira...), m'agradaria que m'ho aclariren millor tot això. El record de les moltes vegades que l'Audiència espanyola s'ha inventat històries tremendes que després no ha pogut provar de cap manera, em fa ser caut. No dic que no siga veritat. Dic que sona molt gros, molt desproporcionat, i que m'agradaria de fiar-me'n, però que no em puc conformar amb les declaracions que fa el ministre de torn cada vegada que detenen islamistes 'perillosos'. Vegem les xifres dels últims fets: vint detinguts, dimarts; tres detinguts, el 3 de gener ; dinou, el 21 de desembre ; un, el 15; set, el 9 del mateix mes; i onze, el 23 de novembre... En dos mesos l'Audiència ha ordenat la detenció de cinquanta-cinc presumptes terroristes islàmics. I de tots, n'ha dit que eren perillosíssims. Què voleu que diga? Em sembla impossible, tot plegat, i em recorda massa la pràctica de detenir tothom, que tantes voltes ha aplicat l'Audiència al País Basc o als anarquistes.

La diferència principal és que, en aquest altres casos, hi ha una xarxa social, més o menys gran, que qüestiona coses, fa preguntes, contrasta, indaga, protesta, difon versions diferents o es manifesta. Hi ha aquesta xarxa en el cas dels islamistes? Hi ha ningú que en sàpiga res? Jo, no, i em preocupa. Islamistes o no, aquesta gent són ciutadans d'aquest estat, conciutadans meus. Si han delinquit, no tinc res a dir-hi, però si són víctimes dels abusos de l'Audiència Nacional espanyola, com ho ha estat tanta gent des que aquest tribunal d'excepció es deia d'Orden Público, aleshores sí que em preocupa, perquè tota agressió a les llibertats civils m'afecta.

(I una pregunta provocativa que no té res a veure amb això que acabo de dir, però que no em puc guardar al pap: si la invasió de l'Irac va ser considerada il·legal per la comunitat internacional, combatre una ocupació il·legal és terrorisme?)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet