Continuem atents a la pantalla

Fa dos anys tothom considerava que el pas de l’estatut pel congrés fóra el final del procés, el moment en què s'hauria acabat tot. I tanmateix ahir l’estatut va passar pel Congrés, tothom (quasi) es va posar dempeus per aplaudir, però resta la sensació que ni de bon tros això no s’acaba ací. Amb la boca grossa, i amb micro al davant, la consigna és: 'magnífic'. Amb la boca petita, és molt accentuada la preocupació pel referèndum, pel resultat que puga haver-hi el dia que aquest estatut passe a votació.

Si mirem enrere, aquest projecte ha tingut tres sorpreses, tres moments desconcertants. El primer, malgrat tot, el de l’aprovació al Parlament de Catalunya: tant per allò que es va aprovar com per la manera com es va aprovar. Després hi ha qui diu que tot fou broma, però déu n’hi-do l’impacte que va fer.
El segon i el tercer van passar a Madrid. El segon va ser la històrica sessió protagonitzada per Mas, de Madre i Carod. El tercer aquella entrevista de dissabte a la nit en què Mas i Zapatero van pactar.
Potser hi ha un quart moment que seria la sorprenent manifestació del 18-F. Però crec que, més que no la manifestació en si, la quarta sorpresa es dirà referèndum. En privat uns i altres calculen un mínim d’un 30% de vot contrari, s'expresse com s’expresse. Una mica més que no el del no a les europees, precedent immediat d’una votació en què PSC i CiU demanaven junts el sí. Però ningú no assegura que puga ser més. I si fóra més, la bomba seria enorme.
Continuem atents a la pantalla. Això promet.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet