La COPE, els 'neocons' i el futur d'Espanya

Ahir uns xiquets de les JERC es varen encadenar a Madrid, a la seu de la COPE, amb què donaren peu a un augment encara més notable de la bilis mediàtica que els mitjans pròxims al PP segreguen cada dia. El tema de la COPE és seriós. Ja fa temps que han ultrapassat la ratlla d'allò que és raonable, i la indiferència que mereixia va convertint-se en indignació. Ací. El PP, seguint les tesis dels 'neocons', ha optat per un model de política en què no hi ha, simplement, punt de diàleg possible: tot val i és una guerra. Li va bé per reforçar el seu nucli de fidels, però posa en perill moltes coses. Fins i tot Espanya.

L'estratègia dels 'neocons' (ho hem vist als Estats Units amb Bush fill) professa un principi bàsic: tallar els ponts de diàleg entre liberals i conservadors, entre esquerra i dreta. A les democràcies occidentals sempre s'havia entès que el conflicte ideològic deixava un ample marge d'acords i, sobretot, que podia haver-hi interessos nacionals per damunt de la confrontació ideològica. Això amb els 'neocons' s'ha acabat. El seu càlcul és que la meitat de la població, més o menys, els correspon i que aquesta és la base sobre la qual governen. A l'altra meitat, ni pa ni sal. Únicament insults, tergiversacions i manipulació. És el paper descarat que fa FOX News als Estats Units i la COPE a l'estat espanyol. Allò que es pretén va més enllà de la simple confrontació ideològica, i consisteix a expulsar l'opció de votar B en comptes de votar A. Anatematitzar l'opció B a tal extrem que ningú dels convençuts, ningú dels qui vota A, no senta mai la temptació de votar circumstancialment 'els altres', els B.

Els costos democràtics d'aquesta actitud són immensos. Perquè és una política guerracivilista que no té límits de decència ni de bona educació. Però cal reconèixer que és una política eficaç per als seus interessos, com va demostrar George W. Bush.

Ara, un dels efectes col·laterals d'aquesta política és que hi ha espais geogràfics que acaben, literalment, ofegats. Perquè, per definició, en tots els països hi ha àrees geogràfiques més conservadores, com n'hi ha de més liberals. I si la pressió és forta i insuportable, les àrees més liberals poden arribar a pensar a trencar els vincles amb un país que simplement ja no reconeixen com a seu, que els expulsa. Això va passar als Estats Units, quan després de les eleccions es féu broma, i no tanta broma, demanant l'adhesió al Canadà de Nova Anglaterra o de Califòrnia, territoris als antípodes socials, culturals i polítics del país 'neocon' que s'expressa a la major part del territori.

La voluntat de separació dels Estats Units pot ser divertida i anecdòtica. Però pren una dimensió molt diferent quan el país 'neocon' coincideix bàsicament amb Espanya (encara que incloga una part del nostre país i d'Euskalherria) i l'equivalent de la Nova Anglaterra o Califòrnia és una bona part de la nació catalana i de la basca.

S'ho haurien de fer mirar, això. Perquè el cansament i la indignació respecte de la COPE esdevindrà cansament respecte d'Espanya. Especialment, si no hi ha demòcrates espanyols disposats a imaginar el seu país d'una forma diferent de la caricatura que perfila la COPE. I de moment, de ponent, sols n'arriben crits i amenaces, que no conviden precisament a la cordialitat. Estic segur que pot haver-hi una altra Espanya. Però on és? Ara que els 'neocons' porten a terme metòdicament el seu projecte de divisió social és quan els liberals espanyols més s'amaguen. I això fa mala pinta.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet