Opinió
-
Pel no, amb tot el respecte
Vicent Partal
02.06.2006
-
Off congrés
Vicent Partal
01.06.2006
-
Migració i política
Vicent Partal
31.05.2006
-
L'estat transicional
Vicent Partal
30.05.2006
-
Contra el cànon, encara
Vicent Partal
26.05.2006
-
Estabilitat
Vicent Partal
24.05.2006
-
Montilla i Colomines
Vicent Partal
22.05.2006
-
Montenegro a l'agenda
Vicent Partal
19.05.2006
-
Passió blau-grana
Vicent Partal
17.05.2006
-
I si no hi ha eleccions avançades?
Vicent Partal
15.05.2006
-
Madrid forat negre
Vicent Partal
12.05.2006
-
Simplement prescindible
Vicent Partal
11.05.2006
-
Maragall té un problema
Vicent Partal
10.05.2006
Vicent Partal
12.07.2005
Laporta
Dins el pim-pam-pum local sembla que ara ha tocat el rebre a Laporta. Som un país curiós. Quan el Barça guanya la lliga, no cal ni que passe una setmana perquè s'organitze un cafarnaüm de dimensions colossals, un serial que té de protagonista, l'un dia sí, l'altre també, el president de l'equip guanyador. Quan no són els directius cessats, o dimitits, és l'acord per la samarreta. O la presència de la senyera a l'uniforme de l'equip, que n'hi ha que troben 'provocadora'! O uns calçotets ensenyats en un aeroport. El cas és practicar el tir a l'èxit, una modalitat no olímpica, en la qual segurament que guanyaríem els campionats mundials. No sé què en pensa en Laporta d'això que li passa, però tanta salsa rosa i tanta hipocresia reunida m'imagine que és difícil de suportar. I, sobretot, que és injusta.
Ahir tot es va desencadenar per un episodi poc edificant, però, en definitiva, anecdòtic. Laporta es va despullar i es va quedar en calçotets quan intentava de passar un control a l'aeroport del Prat, la maquineta xiulava tota l'estona i el guàrdia civil de torn insistia a tractar-lo com un terrorista perillós (i no és significativa l'actitud d'aquest guàrdia?) El president del Barça s'ha disculpat en públic. Ha dit que es va posar nerviós i llestos. Però el xup-xup, començat casualment pel diari ABC, l'acompanyarà, de segur, tot l'estiu. Es tracta, clarament, de desgastar Laporta. Aprofitant qualsevol error, com aquest. O qualsevol cosa que puga passar, siga quina siga.
Que, a Laporta, hi ha molta gent que la hi té jurada, no és cap secret. Sobretot després d'un seguit d'èxits contundents i difícils de rebatre. Ha anihilat els ultres del club, ha recuperat la tranquil·litat al camp, ha guanyat la lliga jugant amb gust, ha refet l'esquifida caixa fins allà on era possible i raonable, ha tornat la catalanitat desacomplexada al club. Ha comès errors? Supose que sí, és clar. Té un caràcter fort? Supose que sí. Què no ha pogut complir encara tot allò que prometia? Potser no. Però negar el balanç extraordinàriament positiu de la seua gestió i la de la seua junta fins als extrems obscens que alguns ahir mostraven em sembla fora de lloc. Completament.
I no sé si això és perquè el Barça és un club impossible o perquè aquest país ha entrat en una deriva autodestructiva que no té aturador. En tot cas, la meua opinió, és que Joan Laporta és un home decidit, transparent, amb una capacitat de generar entusiasme i de canviar el Barça per a bé com no s'havia vist mai. I estic convençut que és per això, i per la seua catalanitat sense disfresses, que alguns estan obsedits a acorralar-lo. Doncs, exactament per això el defense jo avui.
Aclariment: Per a posar en context aquest article, crec que és correcte que el lector sàpiga que des de l'arribada de la nova junta forme part del consell assessor de Barça TV. Es tracta d'un càrrec no retribuït que obliga a un parell de reunions l'any per a donar la nostra opinió sobre la programació de la cadena.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015