Fotografiats per Google

Estic sorprès del darrer invent de Google, l'anomenat Street View. És una evolució, si volem lògica, del Google Earth i del Google Maps, però portada a l'extrem. Street View fotografia tots els racons d'una ciutat, tots, des d'una furgoneta en marxa i permet, després, de caminar-hi virtualment. Això és interessant, però el mal ve quan atrapa gent fent coses que no hauria de fer, que no vol que se sàpiga que fan o que simplement no vol ser retratada. La privacitat és un element, com més va, més sensible i delicat, i el nou invent de Google voreja, crec jo, allò que és acceptable.

La doctrina tradicional en el món del periodisme i del dret diu que qualsevol cosa que passa al carrer és d'àmbit públic i per tant pot ser subjecte informatiu. Els darrers anys, però, han anat incorporant-se a aquesta doctrina tota mena de matisos importants. Per exemple que fotografiar xiquets sense permís no és permès. La lògica que impera al darrere d'aquestes restriccions, que en la majoria dels casos jo considere correctes, és que una cosa és l'àmbit públic del món tradicional, on tot era retratable però no es podia publicar tot i una altra de ben diferent ho és en un món on tot és publicable, fins i tot de forma automàtica.

I això és el que em causa recel del nou invent de Google. De moment només funciona en algunes ciutats americanes però la furgoneta que ho fabrica ja ha recorregut per exemple tot Nova York o tot San Francisco, que no és poca cosa. I quin ha estat el resultat? Un puzzle tecnològicament fascinant i brillant però políticament i socialment discutible. Com no podia ser menys ja hi ha tota una llarga sèrie de casos on el Street Viewer ha fotografiat gent fent coses que no vol que siguen públiques. Des del cul d'una xicona que ha esdevingut un símbol sexual sense pretendre-ho ella a la matrícula de diversos cotxes en llocs on han d'explicar a tercers què hi feien, passant per algú que se'l veu entrar a una tenda on vol entrar però on alguns dels seues pròxims no volen que entre o, fins i tot, per escenes domèstiques dins de casa que es veuen a través de finestres obertes.

La polèmica que ha generat tot això i el morbo de la ciutadania ha portat ja a crear pàgines web des d'on es posen de relleu les escenes més cridaneres, que no sempre són les menys edificants. I això, al seu torn, ha desencadenat un allau d'afectats que han començat a inundar Google de queixes per la violació de la seua intimitat. Val a dir que Google crea aquest servei usant una furgoneta molt discreta que, en cap moment, avisa que està fotografiant i fent pública una fotografia del lloc per on passa. Davant aquestes reclamacions Google argumenta que el carrer és un espai públic, en consonància amb la tradició però, sincerament, no sé què pensar i hi desconfie. Igual que trobe fascinant el servei el trobe perillós, delicat, complicat. Em sembla que en aquest temps que vivim el dret a la privacitat i el respecte a la vida privada dels nostres veïns és i serà cada volta més una reivindicació important i aquest tipus d'iniciatives tecnològiques requeriran de més debat públic i consens.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet