Opinió
-
Una victòria
Vicent Partal
13.09.2006
-
Un curs clau
Vicent Partal
12.09.2006
-
Jo no espere el papa
Vicent Partal
30.06.2006
-
'Viva la TDT i Olé'
Vicent Partal
23.06.2006
-
L'era Maragall
Vicent Partal
22.06.2006
-
PSC: mireu a les Illes
Vicent Partal
15.06.2006
-
'Mobbing' contra Catalunya
Vicent Partal
14.06.2006
-
Injustos amb Maragall
Vicent Partal
13.06.2006
-
Quins polítics més poc ambiciosos que tenim...
Vicent Partal
12.06.2006
-
L'escola i l'estatut
Vicent Partal
08.06.2006
-
Qua-tr'anys-més!, qua-tr'anys-més!...
Vicent Partal
07.06.2006
-
Quin article parla del Gulag ?
Vicent Partal
06.06.2006
-
Iberia usarà el teu sí contra Catalunya
Vicent Partal
05.06.2006
Vicent Partal
01.03.2007
La Renfe de Zapatero, l'aeroport de Zapatero, el president de Zapatero.
No recorde una situació de tant de caos i de menyspreu dels usuaris d'un mitjà de transport públic com la que passen els qui han d'agafar els trens de rodalia de Renfe a Barcelona. El mal funcionament d'aquest servei clama al cel i és intolerable. Però em deixà perplex de veure que al Parlament, ahir mateix, semblava que a l'hora de cercar culpables parlaren del sexe dels àngels. Quan fins i tot alcaldes socialistes ja han esclatat i una part dels diputats no amaga la indignació, el president Montilla sols aparentava tenir interès a salvar la cara del govern espanyol (en aquesta qüestió, en la de l'aeroport i, em tem, en la que siga).
Que hi ha preocupació per les coses que passen a Renfe és una evidència. No cal fer enquestes; n'hi ha prou de baixar en una estació qualsevol i mirar. L'àrea metropolitana de Barcelona viu un col·lapse monumental, en transport públic. És evident que la situació ha arribat a l'extrem i que la desídia, la mala planificació i decisions mal preses quan pertocava dificulten la consecució d'una solució senzilla. Els arguments, els entenc. Però la reacció del govern de la Generalitat no pot consistir únicament a agrair, una vegada i una altra, les disculpes de la vice-presidenta i a intimar als qui protesten pel mal funcionament reiterat de Renfe que no es deixen dur 'per l'espectacle', com feren ahir ahir els socialistes. Del govern, hom n'espera que es plante i faça possibles i impossibles perquè els ciutadans no hagen de patir ni un dia més.
Precisament avui Zapatero ve a Barcelona a parlar de l'aeroport. Amb tota la societat civil mobilitzada per a impedir que ens tornen a ensarronar, amb els sectors econòmics alarmats pels rumors que Aena tornarà a actuar pensant sobretot en la manera d'afavorir l'aeroport de Madrid i amb Iberia fent gala, una vegada i una altra, de la seua concepció megacentralista. La fórmula per a canviar les coses és, en aquest cas, ben clara: atorgar la gestió de la nova terminal a una aliança que assegure la voluntat de convertir el Prat en un aeroport internacional i intercontinental. El govern de la Generalitat hauria de prendre posició amb molta duresa i claredat en aquest afer, perquè tots plegats ens hi juguem molt. Però, de bell nou, no ho fa. Hi ha paraules, i no fets. I paraules gens contundents ni enèrgiques, o no tan contundents ni enèrgiques com caldria esperar. Juguen a la confusió verbal i demanen, una vegada i una altra, que confiem en el president nostre i en el president d'ells. No hi ha contundència ni denúncia de la maniobra que es veu venir ni suport explícit i sense fissures al projecte d'aeroport intercontinental, ni crítiques als responsables del fet que això encara no siga clar.
I tot plegat per quin motiu? Com és que tenim un govern tan tou en un moment de tanta tensió? Sols hi ha una resposta: perquè a Madrid governa el PSOE. Concretament perquè a Madrid governa Zapatero, i el PSC no vol fer res que puga fer mal al qui, en definitiva, és el seu màxim dirigent. I molt especialment perquè el PSC, que va obtenir un mal resultat en les eleccions catalanes, creu que, electoralment, Zapatero encara és el seu principal actiu a Catalunya. Per més que ell, Zapatero, siga el responsable últim del mal funcionament de la Renfe o del desgavell de l'aeroport, que resulta que ho és.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015