'Inx Al·lah!'

El batlle de Londres, Ken Livingstorne, va obrir la conferència de premsa de divendres amb les mateixes paraules que un tory tan reconegut com Sebastian Coe havia proferit a Singapur: 'Aquesta és una ciutat on es parlen dues-centes llengües i estem orgullosos de la seva diversitat'. Era un missatge directe i impactant contra al-Qaida. El respecte i la valoració de la diversitat i la convivència són les armes més poderoses contra les bombes. Com les pregàries multitudinàrìes d'aquest cap de setmana per les víctimes a totes les mesquites de Londres. Contra els qui voldrien posar una etiqueta religiosa als atacs els qui professen una mateixa fe apostaven clarament per una societat oberta i respectuosa per damunt de les divisions. I expressaven sense ombra de dubte la seua solidaritat no pas amb els qui professen una mateixa fe i res més, sinó amb els qui, potser sense professar aquesta fe, senten ben vius uns mateixos valors i una mateixa necessitat de defensar-los.

Londres és possiblement la ciutat més multiètnica d'Europa. I aquesta és la seua riquesa principal avui. Així ho van recalcar els seus dirigents a l'hora de vendre la ciutat al Comitè Internacional Olímpic. Amb molt d'èxit, en vist dels resultats.
El seu passat imperial, amb la pervivència intel·ligent de la Commonwealth, ha fet que acabessin essent ciutadans londinencs persones nascudes dellà la mar, en qualsevol direcció imaginable. Indis i paquistanesos, caribencs de totes les illes, canadencs, australians, nigerians i gambians, kenyans, irlandesos, maltesos... I també gal·lesos i escocesos. Les estadístiques diuen que avui un quaranta per cent de la població de Londres té les arrels fora d'Anglaterra. En aquesta perspectiva hem de convenir que la convivència entre aquests ciutadans és més que acceptable, malgrat els incidents que puguen esdevenir-s'hi de tant en tant.
És una obvietat, doncs, que aquesta ciutat és simplement el model contrari d'al-Qaida, l'altra banda de l'espill de Bin Laden. Al-Qaida continua veient i pensant el món segons l'antiga i esgotada fórmula medieval de la terra de la pau (la pròpia, el Dar al-Islam) i la de la guerra (la 'dels altres', el Dar al-Harb). La fórmula és esgotada a tot el món, però a Londres més que enlloc. Com s'hi pot delimitar la frontera entre el Londres musulmà i el dels altres? Quants musulmans han mort en els atemptats?
L'atac de dijous ha fet mal. Negar-ho seria una estupidesa. Però Londres pot ser més fort, si no cau en la provocació, si no pica l'ham parat pels wahabites. I, una vegada més, pot esdevenir un model per a la resta del món. 'Inx Al·lah!'

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet