Opinió
-
Nacionalistes espanyols
Vicent Partal
19.10.2006
-
Estic preocupat
Vicent Partal
17.10.2006
-
Cal un canvi
Vicent Partal
10.10.2006
-
Per Anna. Per nosaltres.
Vicent Partal
09.10.2006
-
Espavilats
Vicent Partal
04.10.2006
-
Els vots del PP
Vicent Partal
03.10.2006
-
I tornarem a descarrilar
Vicent Partal
28.09.2006
-
De l'abraçada a la moció de censura
Vicent Partal
27.09.2006
-
El mal és l'ajuntament, no Elvira Lindo
Vicent Partal
26.09.2006
-
Teixidó, la màfia russa i una manera de fer política
Vicent Partal
21.09.2006
-
Múgica
Vicent Partal
20.09.2006
-
En defensa de Benet XVI
Vicent Partal
18.09.2006
-
Un estat que no va
Vicent Partal
14.09.2006
Vicent Partal
12.12.2006
Kissinger
Ahir, mentre Pinochet omplia portades, em vaig preocupar de saber què feia el seu gran amic Henry Kissinger. No vaig trobar gaires referències del dia que els relacionaren, però és més que evident que el dictador mort no hauria estat res sense el polític viu que encara remena la cua a Nova York. I és evident també que, en els crims d'aquell, alguna responsabilitat hi té aquest.
És així que vaig poder veure que, bàsicament, el senyor Kissinger passava el temps dirigint dues empreses d'assessoria política. La seua pròpia, Kissinger Associates Inc, a Nova York, i Kissinger McLarty Associates, a Washington. Curiosament, en aquesta època tan oberta, la primera ni tan sols té pàgina web i la segona és sospitosament opaca. Però l'ex-secretari d'estat també gasta una part del seu temps en activitats no estrictament professionals. De totes, en trobareu informació en aquesta altra pàgina, de SourceWatch. Per cert que entre els seus 'treballadors' hi ha força falcons, com ara Paul Bremer, que havia de reconstruir l'Irac, i que entre els seus clients hi ha governs selectes com el de la Xina o el de l'Aràbia Saudita.
Malgrat el Premi Nobel de la Pau, la figura de Kissinger és una de les més sinistres de la història contemporània d'Amèrica. I des que s'han desclassificat documents importants de les administracions Nixon i Ford Kissinger ha rebut citacions judicials de França, el Brasil, Espanya, Xile i l'Argentina. Cap no ha avançat, però Kissinger ja no viatja gaire a l'estranger per por de ser detingut. De fet, el 2001 va fugir mig clandestinament de París. La policia va visitar l'hotel on es trobava per fer-li a mans una requisitòria perquè es presentés al jutge Roger Le Loir, que investiga els crims de Pinochet contra ciutadans francesos. Kissinger no hi va acudir, ans va deixar França a tota velocitat i no hi ha tornat mai més. Aquest mateix any el govern del Brasil no el va deixar anar a São Paulo i des d'aleshores els incidents lligats a la seua presència internacional han sovintejat, sortosament.
No és estrany, per tant, que Kissinger dedique una bona part dels seus esforços a criticar l'intent d'aclarir crims com l'Operació Còndor i a censurar els jutges que proven d'establir una jurisdicció global contra els crims polítics. A tall d'exemple, aquest article en què Kissinger elogia Espanya per no haver jutjat els responsables del franquisme. No podíem pas esperar menys d'ell.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015