Opinió

 

<132/169>

Vicent Partal

08.06.2006

L'escola i l'estatut

Una de les coses que em sorprèn és com canvien els polítics, segons que siguen al poder o a l'oposició. El president Maragall, en el transcurs d'una entrevista, digué ahir que admirava el fet que en alguns estats americans el dia començara amb els alumnes llegint un fragment de la constitució a l'escola, i que potser no estaria malament que l'estatut fóra present, d'alguna manera, en la vida escolar. Però va rectificar de seguida: és massa viu el record de l'escola franquista. Ara em demane fins on haurien arribat les crítiques, si, una cosa així, l'haguera proposada en algun moment el president Pujol.

Anem a pams. Jo no crec que siga necessari que l'estatut, la senyera o els Segadors siguen solemnitzats a l’escola. Crec que s’han d'ensenyar als xiquets quan toque i punt. No cal cantar l'himne, ni llegir un fragment de l'estatut. Però sé que crec això perquè la lamentable escola franquista ens en va vacunar, d’això, i de quina manera! En unes altres circumstàncies potser no fóra tan estrany, per més que, a mi, sempre m'ho semblarà.

La qüestió no és aquesta. La qüestió és que recorde perfectament que grosses que foren les crítiques des del partit socialista quan el govern de CiU va proposar que els Segadors s'ensenyara a les escoles. Una mica de memòria faria bé. Perquè el president no hauria d'oblidar ara un detall que defuig: als Estats Units coses com llegir la constitució es poden fer perquè ningú no les instrumentalitza políticament i els principals partits hi van d’acord. Però aquest no és el cas ací. Ens aniria bé, val a dir-ho, que aquestes coses es tractaren igual quan un hom és el president i quan és el cap de l'oposició. És clar que, si fóra així, si el patriotisme no fóra tan instrumental al nostre país, segurament que tampoc no tindríem aquest projecte d'estatut tan minvat.

Mail Obert