Opinió

 

<132/169>

Vicent Partal

30.06.2005

Un geni per a l'esperança

Enguany en fa cent de l'any miraculós en què Einstein va publicar quatre articles que havien de revolucionar completament la física i la concepció que tenim del món. Avui fa exactament cent anys de la publicació d'un d’aquests articles, el que és la pedra angular de la teoria de la relativitat. Sens dubte, Einstein és el més gran científic del segle XX. I una de les persones més impressionants de la història. Només un geni com ell podia haver-se dibuixat al cap una visió del món que encara avui troba noves confirmacions en experiments punters. La seua capacitat de visió, l'amplada generosa de la seua mirada, és una esperança per a la humanitat. No som gaire endreçats, és cert. Però podem produir ments meravelloses, com la d'Einstein.

No m’he pogut sostreure mai a la fascinació d’Einstein i del seu temps. Si poguera triar un moment per a reviure'l, voldria el d’aquell dia de la Conferència Solvay de Ginebra en què Einstein i Bohr es van confrontar en una discussió que deu ser la de més altura intel·lectual de la història humana. Confesse que Bohr em resulta més atractiu intel·lectualment que no Einstein. M'agrada més. Però, en canvi, reconec en Einstein, molt més que no en Bohr, l'home capaç de transformar, sol, el món. I és això que em resulta fascinant. Els personatges que en un moment determinat es posen el món a l'esquena i trien, des de Ciceró a Einstein, representen la dimensió més bella de la nostra existència. La capacitat única que tenim de pensar el nostre món, d’entendre'l i de transformar-lo. Som capaços de les millors coses i de les pitjors, i cada dia tenim motius i arguments per a reconèixer que moltes que són les que fem malament. Per això crec que, un dia com avui, podem deixar un segon la crítica de banda, llevar-nos el barret i admirar un ésser humà que ens reconcilia amb la intel·ligència i ens fa confiar en les capacitats de la humanitat.

Mail Obert