Injustos amb Maragall

Estic desconcertat per l’obsessió d’alguns a fer plegar Maragall abans que hi haja el referèndum. Diuen que així s’aclareix el panorama (i supose que volen dir que la gent que té ganes de servir-se del referèndum per castigar el govern tindrà una raó menys). Però fins i tot acceptant que això poguera ser veritat des del punt de vista electoral, he de dir que em sembla completament injust.

Maragall ha d’aclarir el seu futur, sí. Ha d’aclarir si serà candidat o no i el seu partit ha d’aclarir si el deixarà ser candidat o no. Fins i tot caldria aclarir si Ciutadans pel Canvi i PSC continuaran junts o si formaran candidatures separades. D’acord amb tot això, però ara no toca.

No toca perquè Maragall ha fet de l’estatut el cavall de batalla del seu govern. I és en el referèndum que es resol tot el procés. Com se li pot demanar que ara, precisament quan és a punt de saber-se sense ombra de dubte què en pensa la població, del seu projecte, es retire de l’escena?

Hi insistesc: potser sí que, a alguns, els seria més fàcil votar que sí, si Pasqual Maragall deixava clar que no té interès a continuar, però posar-lo contra les cordes i, a sobre, invocant la responsabilitat política és jugar brut.

Imaginem (crec que és imaginar molt, però fem-ho) que vota un seixanta per cent de la població i que més del setanta per cent dels votants diu que sí. Per què Maragall hauria de renunciar ara, abans de la votació, a rendibilitzar allò que també fóra un triomf personal seu? És evident que si ara diguera que no serà candidat, després no podria rectificar, per molt que volguera. Aleshores, per quin motiu hauria de suïcidar-se políticament abans de saber el veredicte de la ciutadania sobre el seu estatut? Ho demane.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet