Quin article parla del Gulag ?

Tenim per ací tot el dia el mentider blau-grana reclamant el sí. De míting en míting i de província en província (com correspon a un capità manaies madrileny de la vella escola). I la conseqüència més evident de tantes visites és que la campanya comença a seguir viaranys surrealistes. Ahir, per exemple, una senyora que diuen que és presidenta d'un país que es diu Madrid va preguntar a ZP si el PSOE ja havia demanat perdó pel gulag. Ho sent en una ràdio nostra, dintre el bloc d'informació referida a l'estatut, i m'alarme a l'instant.

L'estatut també parla del gulag? (Gulag: 'Glavnoye Upravleniye Ispravitelno-trudovykh Lagerey i kolonii' o traduït del rus 'Administració principal soviètica dels camps de treball i colònies correccionals'; és a dir, camps de concentració). Caram!, vejam si me n'he perdut algun capítol sense voler i resulta que som a punt de crear camps de concentració a la vora de les Borges Blanques. Intente d'entendre el debat, però em perd una vegada i una altra. A la fi, arribe a la conclusió que deuen llançar-se desqualificacions per un passat més o menys remot (de quan els del PP eren franquistes i els del PSOE, marxistes). Però què caram té a veure això amb l'estatut?

Finalment ho entenc: ens donen una lliçó sobre les coses que són importants i les que no. I l'estatut ja ha deixat de ser-ho. Estan convençuts de tornar a tenir al davant la Catalunya vençuda, incapaç de plantar-se, esgarrada. Especialment perquè els nacionalistes els ho confirmen a cada moment barallant-se a mort entre ells, insultant-se i pintant-se façanes, intentant de veure qui és més i millor escolà i deixant que els espanyols ocupen el debat i el monopolitzen.

_____ _____ _____ _____

PD. Fa uns quants dies vaig escriure un article contra el cànon digital que proposa l'SGAE. Ramon Muntaner m'ha enviat una extensa carta de resposta que podeu llegir a continuació:

'En referència a l’article de Vicent Partal publicat a Vilaweb el passat divendres, dia 26 de maig, la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) voldria puntualitzar el següent:

Algú creu de veritat que el cànon de còpia privada sobre els suports reproductors (CD, DVD...) és el que encarirà la societat de la informació? Si el que realment preocupa és el desenvolupament i el foment de la societat de la informació i el preu que s’haurà de pagar per assolir-la, per què no parlem dels elevats beneficis industrials que obtenen els fabricants dels equips i dels suports tecnològics, així com dels poderosos interessos de les grans empreses de telecomunicació, que negocien amb els continguts?

Només vull presentar unes quantes dades que contribueixin a dimensionar tot el que s’està debatent: el mercat dels DVD verges ha crescut, en tan sols dos anys, el 82,8%, i el dels CD el 21,8%. La xifra de negoci de la indústria fabricant dels equips i suports tecnològics és de 7.000 milions d’euros, mentre que la quantitat que perceben els autors, artistes i productores per còpia privada, per mitjà de les entitats de gestió, és de 70 milions d’euros.

La clau del debat són, precisament, els continguts, els drets de la propietat intel·lectual. Només l’1% dels beneficis que obté la indústria tecnològica gràcies al creixement de l’ús d’aquests suports es destina a compensar els creadors, que són els veritables propietaris dels drets de la propietat intel·lectual. Algú pot considerar que això és excessiu?

El debat que es va produir fa uns dies al Senat, amb la votació d’una àmplia majoria dels representats d’aquesta cambra, no va ser ni ridícul ni absurd. El resultat de la votació va contribuir a defensar i preservar els drets de la part més feble de la cadena: els creadors. Ben al contrari del que alguns volen argumentar, les entitats de gestió dels drets de propietat intel·lectual únicament defensen i protegeixen els seus associats per tal que la seva obra, és a dir, els continguts que circulen i es difonen en les noves plataformes digitals de comunicació, no quedi només sota el control d’uns quants, d’un poderós sector tecnològic que sap el veritable negoci que hi ha al darrere de l’explotació i la comercialització dels continguts culturals.

En una cosa estem d’acord: l’esperança és a Europa, ja que a tots i cadascun dels països que la integren fa temps que s’aplica el cànon de còpia privada amb tota normalitat.

Per cert, 'la voracitat econòmica de la SGAE' que es comenta en l’article hauria de ser motiu d’alegria, ja que això representa que l’hàbit de consum cultural ha augmentat al nostre país i que uns quants autors (malauradament no tants com voldríem) poden viure dignament del seu treball i de la seva professió.

Respecte a l’altre comentari sobre 'l’opacitat de la SGAE', només vull aportar unes dades. Tota l’activitat de la SGAE és objecte d’auditories i de controls de qualitat per part d’organismes externs. L’any 2006 va ser el setè any consecutiu que la SGAE va rebre el certificat ISO 9001:2000 que concedeix AENOR. El mes d’abril, la SGAE va certificar el seu sistema de gestió de seguretat de la informació (SGSI), tot un protocol per a l’assoliment de la més rigorosa protecció de dades UNE 71.502 (ISO 17.799).

Per acabar, m’agradaria reiterar la nostra disponibilitat a parlar i reflexionar sobre tot allò que fa referència al funcionament de la nostra organització i a la gestió dels drets d’autor.

Ramon Muntaner
Director de la SGAE a la Zona Mediterrània'

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet