Morir a Massamagrell

Ahir el fiscal Mena demanava informació a Esquerra sobre tot aquest enrenou de les cartes mentre el Barça no trobava la porteria a Lisboa i a Israel Kadima aconseguia una victòria que sembla destinada a desblocar el procés de pau. A Perpinyà milers de persones es plantaven al carrer contra els anomenats 'primers contractes' i el parlament balear es negava aturar l'autopista eivissenca. Però, mentre tot això passava, a Massamagrell cinc vells, afectats de malaltia mental, es morien en l'incendi d'una residència, sense moure's del lloc on els havien deixats, invàlids, inútils per a la tasca de mirar de salvar la vida.

No puc ni imaginar què devien pensar. Per a ser exacte, no sé si pensaven o si ja no estaven en condicions de fer-ho. Però em fa horror el fet, la imatge i allò que significa. Cinc vells junts, sols en una habitació, sense ningú que els vigile o els protegesca mentre es cala foc a una casa de la qual no saben ni com eixir. Ja han aparegut denúncies sobre permisos i condicions, i la Generalitat ha reconegut que el centre no tenia els papers en regla per a allotjar malalts mentals: entrarem, doncs, en inacabables discussions polítiques. Potser és raonable. No hi ha cap fet com aquest en què no apareguen de seguida denúncies. Ja les seguirem i veurem com s'acaben, però el fet substancial és que hi van morir cinc malalts, pràcticament tots vells.

De les descripcions que es fan de la vida a la residència de Massamagrell, puc deduir-ne la rutina asèptica amb què sovint tractem malalts i vells. Gent aparcada, fora de servei. Com si no tingueren valor, o com si viure no tinguera el mateix valor quan no vals per a treballar. Com si no tinguera valor viure, quan ja no ets pràcticament res d'allò que havies estat. Tot esdevé rutina cronometrada: horaris, píndoles, medecines, menjars i bany. M'ha impressionat de llegir els relats que m'arriben del fet i com són de mecànics i freds. Potser per això he pensat que els relats de la vida pública, sempre tan pirotècnics, no m'interessaven gaire avui perquè cinc vells han hagut de morir-se en unes condicions que simplement no es mereixien. Foren qui foren i hagueren menat la vida que hagueren menat.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet