Opinió
-
Camps i Clos
Vicent Partal
23.03.2007
-
Els del cava, que ens aixequen la camisa?
Vicent Partal
21.03.2007
-
La pau
Vicent Partal
20.03.2007
-
Què volen dir quan diuen realisme?
Vicent Partal
19.03.2007
-
Policia bo, policia dolent
Vicent Partal
15.03.2007
-
Independència
Vicent Partal
12.03.2007
-
Llacets blaus
Vicent Partal
08.03.2007
-
Ja ens tenen enganxats
Vicent Partal
06.03.2007
-
País d'oncles Tom
Vicent Partal
02.03.2007
-
La Renfe de Zapatero, l'aeroport de Zapatero, el president de Zapatero.
Vicent Partal
01.03.2007
-
Srebrenica i Solana
Vicent Partal
27.02.2007
-
Atenció a Vairon (o Bayrou)
Vicent Partal
23.02.2007
-
Estatuts: política o administració
Vicent Partal
22.02.2007
Vicent Partal
19.03.2009
La responsabilitat del conseller Saura
Si la policia pretenia ahir matar un problema, més val que siga conscient que n'ha ressuscitat un de pitjor. Perquè no cal ser un 'antibolonya' per a compartir el sentiment d'estupor que suscita la violència desproporcionada que van demostrar ahir els mossos d'esquadra. I encara menys per a indignar-se amb el comportament irresponsable de la policia catalana quan va agredir, al vespre, sense fer distincions, estudiants, ciutadans que es passejaven o periodistes en l'exercici de la professió i degudament acreditats (entre aquests, un redactor d'aquest diari). La policia, i especialment els seus responsables polítics, han de saber que una de les seues principals obligacions és de valorar en quin moment la seua actuació pot ser contraproduent per al fi que volen aconseguir. I com que ahir van traspassar clarament aquest límit, cal que algú n'assumesca la responsabilitat.
He dit en unes quantes ocasions que sóc favorable a l'anomenat Procés de Bolonya. Crec, això sí, que s'aplica malament i que s'explica pitjor; però el procés, em sembla, no és ben bé això que en diuen, sovint amb caricatures mal intencionades, els grups que més s'hi oposen. També he expressat la meua incomoditat per algunes actuacions dels 'antibolonya', especialment del sector diguem-ne 'rebentista'. Però avui expresse sense reserves el meu desacord indignat amb el comportament de la policia, ahir, a la Universitat de Barcelona i als carrers de la ciutat. Amb el de la policia i també amb el dels partits polítics del govern, perquè vam poder sentir, fins i tot, que alguns deien que els partits no havien de criticar una càrrega de la policia. Entenc que és complicat de criticar el teu soci o el teu company, però no es pot ser tan fariseu. Si tot això que va passar ahir haguera tingut de responsable una delegada del govern del PP o un conseller de CiU, tots sabem quin volum tindrien avui les crítiques i com seria de gran la indignació pública dels partits d'esquerra. Confusos com van, no m'estranyaria que alguns es cregueren que actuant així fan un favor al govern. Però a qui no fan gens de favor, amb tant de cinisme, és a l'esquerra.
Val a dir que, ben entrada la nit i després dels incidents menys explicables de tots, el director general de la policia va reconèixer per primera vegada que la càrrega havia estat desproporcionada i va parlar fins i tot de revisar els protocols d'actuació dels mossos. Vista la unanimitat del govern a callar i a acceptar els fets, em sembla que aquesta declaració obre una escletxa de racionalitat, però cal anar més a fons. Els mossos ahir no es van comportar com calia i van causar un mal molt més gros que no el que volien resoldre. Per moltes raons que no acabe d'entendre i que ahir eren objecte de tota mena de conjectures. Però, en tot cas, després de les paraules del senyor Olmos, algú més ha d'explicar amb detall què es volia aconseguir amb una violència tan fora mida, o què ha passat. És a dir: algú ens hauria d'explicar quina voluntat política, en el sentit més noble de la paraula, hi havia darrere les càrregues d'ahir, i si es transmeté aquesta voluntat de la manera més adequada. I crec que aquest algú ha de ser el conseller Saura, que no pot continuar callant sense hipotecar greument el seu futur i el del partit que representa.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015