Un curs poc corrent (I)

El curs que comença ara sembla que, políticament, serà molt poc corrent. Si el curs passat va ser marcat, al País Valencià i a les Illes, per les eleccions i, al Principat, per l'erosió del nou estatut, en aquest passaran coses a tots els territoris, i preguntes sense resposta immediata s'acumulen sobre la taula de molta gent. Serà l'allau de propostes sobiranistes una moda o quallarà? Quallarà fins el punt d'obrir una escletxa en l'actual sistema de partits i de coalicions? I què passarà amb la reconstrucció de l'esquerra valenciana? El Compromís aguantarà la pressió o les eleccions espanyoles en certificaran la mort? I a les Illes, donarà mostres de fermesa en el canvi el nou govern?

És obvi que la proximitat de les eleccions espanyoles marca molt el futur immediat. El PSOE, especialment, s'hi juga molt i no les té totes. No s'hi juga sols l'alternançaa. D'alguna manera, hi ha en joc l'enterrament de les campanyes de la dreta sobre l'11-M. Si el PP torna al poder, sobretot d'una manera clara, Zapatero haurà estat un mer parèntesi, propiciat per les circumstàncies extraordinàries que van envoltar les eleccions de fa quatre anys. Fins i tot en el cas que el PP guanyés, però que Zapatero governés, el resultat seria desastrós per als socialistes. Però la gestió de Zapatero, sobretot aquests dos darrers anys, no ha estat brillant, la treva trencada d'ETA posa un interrogant perillós a la campanya i, per si no fos prou, tant al Principat com al País Valencià els socialistes sembla que passen un dels moments més baixos de la seua història, en termes electorals. Una perspectiva molt perillosa per a guanyar la Moncloa.

Dels socialistes, doncs, podem esperar-ne, aquest curs, que s'aboquen, simplement, a contenir el dany. Faran qualsevol cosa que no complique encara més la situació de Zapatero. Sobretot al Principat, on el caos de les infrastructures i l'evidència del fracàs del nou estatut deixen el PSC molt tocat (tot i l'enorme quota de poder que gestiona). És possible que la dinàmica 'tots contra el PP', que tant han fet servir en el passat, els afavoresca encara una vegada més, però resulta molt difícil de creure que els donarà el mateix rendiment electoral de fa quatre anys. Especialment perquè una bona part dels votants de l'esquerra radical i dels nacionalistes prestats al socialisme aquell 14-M ja ha descobert que Zapatero no és allò que sembla, i ho ha descobert fins i tot amb una certa irritació. Per això, amb la mirada fita en les eleccions del març vinent, el curs que ara comença serà complicat i difícil per als socialistes, sobretot al carrer de Nicaragua i al de Blanqueries, on les espases continuen aixecades després de la interrupció del debat successori del socialisme valencià.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet