Els noms

El nomenament del nou govern dóna, tímidament, les primeres pistes sobre com serà el segon tripartit. És evident que caldrà deixar passar els cent dies de gràcia que tot govern mereix abans de jutjar la seua significació, però també és evident que ja tenim alguns temes sobre la taula que podem qualificar d'inesperats i de significatius. Que no vol dir necessàriament negatius. De moment això: inesperats i significatius.

S'havia especulat molt sobre la llista. Que si renovació total, que si paritat. Però, a l'hora de la veritat, criden l'atenció alguns aspectes. En primer lloc, la paritat no es veu enlloc. En segon lloc, es destaca que el nucli dur dels consellers socialistes es manté: Castells, Tura i Nadal (més l'afegit d'Ernest Maragall, fonamental en l'anterior govern com a mà dreta del president). En tercer lloc, una evidència: les estructures dels partits són dins el govern d'una manera completa; no sols pel tàndem Carod-Puigcercós, sinó també pels equilibris dins el PSC. I en quart lloc, hi ha una certa sensació que, malgrat la crida a la gestió i l'eficiència com a base del nou govern, sembla que valguen més els equilibris de poder que no les aptituds, a l'hora de nomenar els consellers.

Entre els consellers socialistes que es mantenen, la consellera Tura trenca una tradició: els consellers de Justícia sempre venien del món del dret. Per una altra part, Marina Geli es manté, malgrat el seu enfrontament contundent amb una part dels metges. Dels nous consellers, l'entrada d'Ernest Maragall a Educació sembla forçada per fer-lo seure a la taula de govern. Del Pozo era un conseller ben valorat pels sectors educatius i Maragall, en canvi, no hi ha tingut cap contacte directe fins ara. Quant als altres dos, responen a promocions internes que no expliquen la dimissió del conseller anterior. Ara, el nomenament de Joaquim Llena, ha despertat recels entre alguns sectors pagesos i ecologistes per les seues opinions sobre els transgènics.

Esquerra Republicana ofereix una gran novetat: la de tenir al mateix govern els seus dos líders. Carod-Rovira aconsegueix, finalment, que la vice-presidència siga un departament potent i que ell siga el substitut del president i que coordine reunions importants del govern. Puigcercós controlarà des de Governació el cor de l'administració pública, incloses, d'una manera un pèl forçada, les competències de Societat de la Informació. Aquestes competències podien haver anat, tot naturalment, a la nova conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, però és possible que el garbuix de qüestions que caurà sota la responsabilitat del conseller Huguet ja siga massa gros. El món universitari, especialment, s'ha mostrat poc confiat en la nova estructura i dolgut per la desaparició del Departament d'Universitats. La creació d'un Comissionat, la figura amb què el govern català havia tractat, de primer, les universitats, podria apaivagar els ànims.
A Cultura i Mitjans de Comunicació hi haurà una feina difícil. D'una banda, serà el departament més sotjat pels sectors espanyolistes (amb temes sensibles com ara la Fira de Frankfurt o la relació amb els mitjans). Però també haurà d'aguantar la pressió dels partidaris del conseller Mascarell, que no han dubtat a fer públic el seu desacord aquestes últimes setmanes. Finalment hi ha el relleu d'Anna Simó per Carme Capdevila i la remodelació de competències del nou departament de Ciutadania. Tant Anna Simó com, sobretot, Josep Bargalló deixen els càrrecs d'una manera abrupta. El cas de l'antic conseller en cap és paradigmàtic. Si bé és cert que hi va accedir quan el PSC hagué expulsat Carod del govern, a contracor fins i tot, no deixa de ser cridaner que un polític passe de ser el número dos del govern a dirigir, presumiblement, l'Institut Llull.

Finalment resta un dels temes estel·lars del nou govern: que Iniciativa es faça càrrec d'Interior. L'expectació és enorme i dins el partit ecosocialista no tothom veu clara l'assumpció d'un departament que per força comporta desgast i que xocarà molt probablement amb alguns sectors socials proclius al partit de Saura. Francesc Baltasar és, curiosament, l'únic conseller nomenat arran de la crisi Maragall que continuarà en el càrrec. Iniciativa, per cert, no ha trobat la manera de fer consellera cap dona.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet